Les lligues es perden en pistes com la del Voltregà. Per això ahir el Barça en va sortir molt reforçat perquè va saber resistir davant de l’empenta i el criteri dels locals, forts al darrere i perillosos en el contraatac. No obstant això, el Barça va sortir endollat i Bargalló, de seguida, va estavellar la bola al travesser. La gran inspiració de Gual es va plasmar amb un gol al segon pal fent d’Álvarez quan va rematar un servei de Bargalló (0-1). Cesc Linares va demanar temps immediatament. La defensa avançada rival estava ofegant el seu equip. Al davant la circulació de bola blaugrana era supersònica. A partir de llavors, el Voltregà, més centrat, ho intentava amb més reiteració en contraatacs verinosos. Quan més tranquils estaven els locals, però, Rodrigues va engaltar al primer toc una passada d’Alabart també al segon pal (0-2).

Vargas va replicar amb un xut interior de cullera i va engrescar l’Oliveras de la Riva quan només s’havien jugat 19 segons del segon temps (1-2). Tenaç, el Voltregà va agafar més volada en el contraatac i generava més perill que el Barça. L’equip d’Edu Castro va temperar l’embranzida amb un gol del mag Rodrigues. Però el Voltregà s’hi va regirar. Manrubia va endinsar el partit en una dimensió habitualment desconeguda amb 7:47 per davant i un Barça carregat de faltes –8 a 5:53– que, malgrat tot, va saber aguantar el tipus.