El Barça va contrarestar el partidàs del Caldes amb qualitat, sacrifici i Sergi Fernández incommensurable sota els pals i avui jugarà contra el Liceo la final de copa (17 h). El Caldes va sortir endollat i desacomplexat i va fer anar de bòlit el Barça en els primers minuts. Fins al punt que l’omnipresent Rovira va engaltar la bola al pal en una acció interior. De fet, l’equip d’Eduard Candami va fer més perill que no pas el rival. Els blaugrana van anar agafant confiances i jugant per darrere de la porteria, un dels seus grans valors. Campor, molt sòlid sota els pals, va mantenir a zero el Caldes, més apagat. Alabart (19’) va estavellar un aixeca-i-pica al travesser en un servei de Roca, que va revolucionar el Barça. A 2:31 del descans, Álvarez va caçar al vol un xut exterior de Bargalló (0-1). El guió recurrent contra el Barça: de l’efervescència a la desil·lusió. El Caldes, però, va donar tres avisos seriosos –Galbas (28’), Roger Acsensi (31’) i Rovira (34’)– que Sergi Fernández, valuós, va malbaratar. Quan pitjor estava jugant l’equip de Castro, Bargalló va regalar una assistència genial en un contraatac a Rodrigues, que no va perdonar (0-2). Campor va aturar la directa a Alabart (39’) i, en canvi, Rovira va marcar en la desena del Barça (40’). El pavelló es va encendre. L’aspirant va pressionar i hauria pogut marcar, tot i que el Barça també en va tenir de clares.