Egurrola s’eternitza
La competitivitat del porter i els seus registres inigualables són un dels valors fonamentals del Barça, que torna a tiranitzar la copa
El ‘Pop’ acumula 70 títols en 20 anys al capdamunt i amb l’OK Lliga coll avall igualarà Barrufet
Els triomfs absolutament corals del Barça Lassa, perquè utilitza la rotació infinita de deu jugadors com a argument de pes i no fitxa per fer bonic, es retroalimenten amb els rècords individuals que obté amb naturalitat i anteposant sempre el valor col·lectiu el seu porter Aitor Egurrola (Barcelona, 1980) després de vint anys en el negoci. El darrer és haver igualat els onze títols de copa del jugador de l’Espanyol Jordi Trias, paradigma de l’hoquei català dels quaranta i els cinquanta. Egurrola, el jugador més llorejat de la secció, és el segon del club, rere el mític porter d’handbol David Barrufet, i l’empaita amb determinació. Si l’equip guanya l’OK Lliga, que té més que coll avall, igualarà els seus 71 títols. Egurrola va ser campió de copa per primer cop el 2000 a Blanes en la segona edició del nou format i es dona la curiosa coincidència que ha guanyat també onzes lligues europees –rècord absolut– i onze copes continentals –un altre–. El seu registre numèric més grandiloqüent són les 18 OK Lligues que atresora. S’hi va estrenar en el curs 1998/1999.
Edu Castro va utilitzar a Reus 2019 els seus dos porters com ja havia fet a Lloret de Mar el 2018. Egurrola va debutar divendres contra el Noia, Sergi Fernández va ser clau contra el Caldes –el club on es va formar abans de recalar d’infantil al Vic– en la semifinal en un partit que va deixar, com admet Egurrola, “un mal regust”. El Pop va tornar sota els pals en la final, en què va fer una gran actuació. En la copa anterior jugada a Reus el 2016, per exemple, Fernández, en canvi, va monopolitzar la porteria.