El Generali Palau i el Voltregà-Stern Motor jugaran avui (13 h / E3) la tercera final catalana de la història de la lliga europea. El Palau va fer saltar ahir la banca contra el Manlleu, l’amfitrió, i jugarà la seva primera final després d’haver caigut el 2016 contra el mateix rival a semifinals. Les locals van dur el pes però no van trobar la fórmula per traduir el seu joc en gols, tant per l’actitud defensiva rival com per l’encert de la portera Laura Vicente i les fuetades d’Aina Florenza.

Nara López va enviar la bola al pal en un contraatac, però en l’acció posterior, el Palau va estar a punt de marcar al segon pal en un inici ben mogut. La igualadina Maria Díez, quan tot just acabava d’entrar, va desfer la igualtat desviant la bola (1-0). Les visitants continuaven fent perill i Ballesta, la portera del Manlleu, malbaratava les ocasions. Els avisos, el desgast i el fet d’anar al davant van fer que el Manlleu temperés i allargués les possessions, fins aquell moment vertiginoses. Garcia va esvalotar el partit quan va engaltar des de fora i Florenza, hàbil, la va desviar a la xarxa copiant el mètode (1-1).

En el segon temps, el Manlleu va anar agafant confiances i imposant el seu atac més estructurat, tot i que el Palau defensava amb rigor el joc interior. Les vallesanes, no obstant això, rifaven ràpidament la bola en atac. El cor dels seguidors manlleuencs es va encongir quan Vane Garcia va llançar una directa –10a falta a 6:31 del final– i Ballesta, ferma, va interceptar l’intent. Cap dels dos conjunts va arriscar i es va arribar a la pròrroga. Barcons, en un teva-meva, va posar a prova Vicente. El monòleg de les osonenques es van veure de sobte alterat quan Florenza, aprofitant un servei de l’omnipresent Garcia va clavar l-1-2. Un error en la passada va provocar la rèplica de les vallesanes, que semblaven cansades però van reviscolar clavant una queixalada gairebé mortal a la jugular de l’amfitrió.

Quim Casalí va fer sortir Raquel Bernadas, que no havia jugat. En la seva primera acció va driblar la portera i va empatar. Neguitejant el rival sempre dins del quadre, fins i tot va tenir una segona oportunitat per sentenciar, però el partit es va resoldre en els penals. Díez no va fer el primer tir del Manlleu perquè quan s’estava preparant, l’àrbitre –paradigma de la rigorositat–li va donar l’ordre i no el va veure. Garcia i Busquets van sentenciar.