Un malson curt però intens en la semifinal contra el Benfica del 2018 va ser el sobtat final del Voltregà, que havia dominat a Europa en els dos anys precedents. Natasha Lee (Gijón), Nara López (Manlleu), Aina Lafon (Cerdanyola), Joana Comas (Vila-sana) i Aina Arxé (Benfica) van marxar. Canvi de cicle. L’any anterior s’havia retirat, amb cinc copes d’Europa al sarró, la gran portera gironina Laia Vives. També hi va haver relleu a la banqueta. Jefa Rovira, nascut a Sant Hipòlit el 1980 i que, per tant, no va poder viure cap dels tretze títols de l’equip masculí –primer campió europeu el 1966–, va agafar les regnes. L’aposta pel planter es va plasmar amb les incorporacions de Maria Anglada (17 anys), Esther Vistos (19 anys) i Anna Bosch (16). Quatre de les cinc titulars de la desfeta contra el Benfica, la portera Teresa Bernadas, la impagable Berta Tarrida, la líder Motxa Barceló i l’hàbil Adriana Gutiérrez, i la golejadora Anna Romero són imprescindibles en el bloc titular de Rovira, que aquest cap de setmana s’ha reivindicat sobreposant-se a la dolorosa eliminació contra el Cerdanyola en la semifinal de la copa i ha alçat la sisena copa d’Europa. Sis títols en set finals de tretze edicions. Una transició ràpida i contundent coronada amb sentiment amb el títol més preuat, revalorat tant per la grandiloqüència del rival, un Generali Palau obstinat i tenaç que és líder a l’OK Lliga –el Voltregà és quart despenjat–, i celebrat a pesar de la baixa de Judit Burgaya –fitxada a principi de curs del Manlleu–, lesionada en l’escalfament de la copa de Reus. El gol de la resolutiva jove de 17 anys Maria Anglada en el temps afegit que va decidir la final simbolitza el futur tot i que les titulars, a pesar de l’experiència de Gutiérrez (34) Romero (33), Barceló (31) –la millor de la final–, Tarrida (27) i la portera Bernadas (25), tenen, si volen, “corda per estona” com afirma Jefa Rovira.