Derrota irreprotxable
El Barça Lassa, vigent campió, cau amb el cap ben alt contra el potent Porto en una polèmica tanda de penals per l’expulsió de Fernández
L’equip de Cabestany juga avui la final (19 h) contra l’Sporting
BARÇA 1 (0) PORTO 1 (1)
FC BARÇA LASSA:Fernández, Gual, Pascual, Álvarez i Bargalló –equip inicial–; Roca, Alabart i Rodrigues.FC PORTO:Grau, Rafa, Reinaldo, Alves i Hélder Nunes –equip inicial–; Cocco, Pinto, Poka i Filipe (ps).GOLS:1-0 (4’) Pascual. 1-1 (29’) Alves. Penals: gol d’Alves. Per part del Barça van llançar Rodrigues, Álvarez, Alabart, Gual i Bargalló. Porto: Alves, Poka, Reinaldio, Hélder i Pinto.ÀRBITRES:Luca Molli i Claudio Ferraro (Itàlia). Vermella a Fernández (60’) i Blaves a Grau (18’) i Gual (24’ i 48’).FALTES:9 del Barça i 9 del Porto.PÚBLIC:725 espectadors al pavelló João Rocha.SPORTING 5 BENFICA 4
SPORTING CP:Girâo, Gil,Platero, Pérez i Magalhaes -equip inicial-; Romero, Marín, Font i Oliveira.BENFICA:Henriques, Casanovas, Diogo Rafael, Viera i Adroher -equip inicial-; Ordóñez, Nicolía i Neves.GOLS:1-0 (7’) Gil. 2-0 (15’) Platero. 2-1 (15’) Ordóñez. 3-1 (22’) Platero. 4-1 (40’) Magalhes. 4-2 (41’) Rafael. 4-3 (43’) Nicolía. 4-4 (46’) Ordóñez. 5-4 (48’) Romero.ÀRBITRES:Ivan González i Miguel Díaz (Espanya)FALTES:8 de l’Sporting i 8 del Benfica.PÚBLIC:uns 3.000 espectadors.COMENTARI:L’Sporting, amb els catalans Gil, Marín i Font, no va fallar en la seva condició d’organitzador i va aprofitat l’ambient i les ràpides transicions per desballestar el Benfica. Però quan domibava per 4-1 (20’) va badar en defensa i el Benfica, amb molt de criteri, va tenir fe (4-4). L’argenti Romero va apagar el foc amb un cacau exterior (5-4). El conjunt de Lisboa buscarà avui el seu segon títol (1977) en la seva tercera final. El Porto, per la seva banda, lluitarà per obtenir el seu tercer títol (1986, 1990) per tancar una ferida històrica després d’haver estat onze cops subcampió i d’haver rebut moltes patacades.Un gol d’Hélder Nunes en el quart llançament d’una tanda de penals polèmica va permetre el Porto del penedesenc Guillem Cabestany segellar el passi a la final de la lliga europea i va posar fi al regnat del Barça Lassa en el tercer partit seguit amb pròrroga entre tots dos contendents. Al conjunt d’Edu Castro li va faltar la clarividència en la definició que altres cops l’ha enlairat i l’aureola d’infranquejable, però va competir com sempre amb orgull. El rival del Porto serà l’Sporting, l’amfitrió. El temps reglamentari va finalitzar amb empat (1-1) en un duel aferrissat en què van destacar els dos porters, el blaugrana Sergi Fernández i el lloretenc del Porto Carles Grau, imbatible en la tanda de penals. Fernández, heroi fins a aquell moment, només va poder intervenir en el primer penal. Els àrbitres italians van fer llançar a Alves quatre cops perquè consideraven que el porter blaugrana s’avançava. En el tercer intent, l’apreciació va ser exageradament rigorosa i el porter de Caldes de Montbui va esclatar indignat llançant iradament l’estic: vermella directa i cap a casa. Egurrola es va haver de posar sota els pals amb el risc que una nova targeta hauria deixat el Barça sense porters. També va ser avisat per moure’s, però la sang no va arribar al riu. Molli i Ferraro, els col·legiats, també van fer repetir els llançaments de Rodrigues i Gual per considerar que Grau no havia fet bondat. El resum cronològic del partit explica que l’equip d’Edu Castro es va avançar mitjançant Pascual (4’) i que Alves va replicar en l’inici del segon temps (29’). Amb mèrit, l’equip català va aguantar amb nou faltes durant 13:57 comptant l’últim tram i el temps afegit.
Malgrat que Rafa va donar el primer avís amb un tret lateral de primeres, el cert és que el Barça va sortir amb més empenta. Pascual va marejar Hélder Nunes i va batre Grau amb un cacau espectacular foradant l’escaire (1-0), el seu novè gol en la lliga europea d’aquest curs, en què ha fet un pas endavant de cara a barraca després de la lesió de Panadero. Contradient els precedents, el Barça va sortir més endollat. Bargalló ja havia estavellat la bola al pal (2’). El gol va deixar el conjunt lusità estabornit. Però es va refer i va posar setge amb el seu hoquei directe a la porteria de Fernández, que va aturar trets enverinats de Rafa, Alves i Pinto. Malgrat que mai no va perdre la intensitat, el joc va entrar en una fase d’armistici provocat tant per les rotacions com pel predomini defensiu, fins que els esdeveniments es van desfermar en el 18’. Primer, amb un tret a la creueta de Rafa. En l’acció posterior, Grau va travar amb l’estic Pascual quan girava per darrere de la porteria i va ser sancionat amb una blava i, consegüentment, amb una falta directa. Bargalló no va batre el portuguès Nelson Filipe, que va haver de substituir provisionalment el català, i l’equip tampoc no va aprofitar la superioritat. Tot i que Pascual va estavellar la bola al pal (20’), el Barça va afrontar en inferioritat els últims 38 segons perquè Gual va protestar i va rebre una blava.
Alves va empatar (29’) en una acció meravellosa en què va superar Roca i Pascual i va entrar fins a la cuina per batre Fernández. Tots dos conjunts van incrementar el seu nivell de precaucions, però el Barça va tenir dues bones oportunitats en el tram final en transicions ràpides malbaratades per les ajudes del rapidíssim Alves.
Álvarez va llançar al pal en el primer temps de la pròrroga, però Hélder també va estavellar un tret claríssim al travesser en un intercanvi de cops taquicàrdic. En el segon temps, Gual va tornar a xocar amb el pal en un contraatac, però en la continuació va cometre falta sobre Hélder i va veure la blava. Fernández, pletòric, va aturar la directa i el rebuig a l’especialista Hélder salvant els mobles a 2:39 del final. Heroic, el Barça va aguantat la inferioritat –tot i un tret genial de Reinaldo al travesser per sota les cames–i no va fer la desena. Al cap i la fi, però, la resistència va resultar estèril.