El triomf de la verticalitat

L’Spor­ting va fer història ahir superant per 2-5 el Porto en la final de la lliga euro­pea i va cele­brar davant de prop de 3.000 enfer­vo­rits segui­dors la segona corona de la màxima com­pe­tició con­ti­nen­tal després de 42 anys. El per­de­dor con­ti­nua acu­mu­lant dis­gus­tos en les finals i eixam­plant la seva malas­tru­gança en un tro­feu que no gua­nya des del 1990. El con­junt de Paulo Frei­tas va tenir un balu­ard en el des­ca­rat juga­dor de les Masies de Vol­tregà for­mat al Vic Fer­ran Font, fona­men­tal amb dos gols i una assistència. També van cele­brar el títol el sadur­ni­nenc Pedro Gil, titu­lar indis­cu­ti­ble i bàsic en la semi­fi­nal con­tra el Ben­fica, i el reu­senc Raül Marín. El joc ver­ti­cal dels de Lis­boa va des­ba­lles­tar el Porto del tècnic català Gui­llem Cabes­tany. Els dragôes, a més, es van veure impo­tents davant la cla­ri­vidència i els refle­xos del por­ter local Angelo Girão, un mur infran­que­ja­ble. El por­ter titu­lar del Porto va ser Nel­son Filipe. El llo­re­tenc Car­les Grau, heroi en la semi­fi­nal, no va jugar.

Toni Pérez, en un acció genial per sota les cames i d’esquena a la por­te­ria, va cla­var el 0-1 i va tren­car el par­tit. Gil va llançar al pal en l’acció poste­rior. Però Rei­naldo va repli­car amb un cacau (1-1) en una fase frenètica i agraïda. L’oso­nenc Font va ser­vir una gran assistència a la mitja volta que Vítor Hugo, para­digma del joc inte­rior, va con­ver­tir en l’1-2. En el minut 11, Filipe va come­tre penal sobre Romero però va atu­rar el tir de Marín. Tot seguit, Pinto va veure la blava i Fer­ran Font va exe­cu­tar la directa amb un mala­ba­risme. La bola es va esta­ve­llar al tra­ves­ser però ell mateix va engal­tar el rebuig (1-3). Cabes­tany va maleir des de la ban­queta. El Porto va ata­car infruc­tu­o­sa­ment amb més pos­sessió i posant a prova Girão, però el local Toni Pérez va tenir el quart a l’estic en el rebuig d’un tret de Gil (19’). Els àrbi­tres li van anul·lar un gol al propi en un tret exte­rior, però en l’acció poste­rior Romero va exem­pli­fi­car la vora­ci­tat de l’Spor­ting fent entrar la bola pel pri­mer pal en una acció per­so­nal elèctrica (1-4). Mitja part.

Una blava a Marín hau­ria pogut revi­ta­lit­zar el Porto, però Girão, molt ins­pi­rat, va atu­rar el tir d’Hélder en la directa i el poste­rior rebuig (27’). Els àrbi­tres, a més, es van empas­sar el xiu­let en un penal clar sobre Rafa en la supe­ri­o­ri­tat. L’Spor­ting va fer la desena falta (30’) però de nou Girão va fre­nar l’intent doble del ja des­es­pe­rat Hélder, que ho va tor­nar a pro­var al pri­mer toc. Font també va tenir l’opor­tu­ni­tat de mig sen­ten­ciar en una nova directa –10a del Porto– però aquest cop Filipe li va ende­vi­nar la intenció. Alves, per fi, hi va posar emoció (2-4) però Font va rea­fir­mar el seu pro­ta­go­nisme amb un tret estra­tosfèric exte­rior que es va esco­lar per tot l’escaire (2-5). Ni ell mateix ni Alves van mar­car en la quin­zena falta. El públic ho va cele­brar ento­nant amb emoció el clàssic himne O mundo sabe que, versió del My Way de Frank Sina­tra.