Marc Gual, el cervell del Barça Lassa els últims vuit anys, va anunciar ahir que penja als patins als 38 anys, posant fi a una etapa prolífica d’èxits de més de vint anys de professional en què destaquen quatre lligues europees –una amb el Reus i tres amb el Barça–i en la qual ha guanyat 26 títols en vuit temporades amb la samarreta blaugrana, 5 amb l’equip del Baix Camp i una CERS amb el Liceo. Continuarà vinculat al club en qualitat de delegat del primer equip substituint Ramon Peralta, que ha fet aquesta funció els últims quatre anys. “Ha arribat el moment de dir adeu, i no és fàcil. Però crec que és un bon moment per baixar dels patins i començar una nova etapa, una nova il·lusió com és seguir vinculat al primer equip per poder demostrar tot el que porto a dins. És un orgull acabar la meva carrera aquí”, va sentenciar Gual, adreçant-se a tota la plantilla, present en l’acte. “Han estat més de vint anys com a professional. Moltes victòries, entrenaments, partits, derrotes, que també se n’aprèn, però sobretot em quedo amb molts records. He tingut molts companys que han passat a ser amics i això m’ho emportaré tota la vida”, va dir el blaugrana, que va reivindicar la seva condició de sadurninenc i del Noia de tota la vida: “Dec bona part de la meva carrera als entrenadors que vaig tenir en la meva etapa formativa.” En el repàs vital, també es va mostrar molt agraït al Reus. “Va ser la meva segona casa. Vaig compartir vestidor amb molts companys que ara són amics i cada any ens retrobem. Estic superorgullós d’haver formar part del club.” Seguint el fil, va reivindicar que el Barça “és el millor club del món” i va argumentar la decisió: “Tant la meva família com jo ho hem meditat molt i hem determinat que és un bon moment per acabar aquí i d’aquesta manera. Vull acabar els dos partits que falten disfrutant a la pista. Estic molt agraït al club que em dona l’oportunitat de tornar a viure un altre any, a l’altre costat de la tanca, l’experiència.”

Al comiat institucional hi van assistir els directius Albert Soler i Josep Ramon Vidal-Abarca, que li van agrair l’esforç, la dedicació i el fet que hagi pensat també en el club en prendre la decisió, i el mànager esportiu de la secció Toni Miró, que li va reconèixer el do de “veure aquella passada que ningú més no veu”. Dissabte, per tant, Gual es podrà acomiadar com cal de l’afició al Palau precisament contra el Reus (18 h), en un partit en què està previst que l’equip rebi el trofeu de l’OK Lliga. “El destí m’ha jugat una bona passada”, va remarcar el jugador, que es va emocionar i va haver d’aturar el seu discurs durant uns segons quan va agrair l’esforç de la seva família “per complir el somni” de ser jugador professional.

Gual va arribar al Barça el 2011 precedit d’una fama acreditada i ha justificat plenament el seu fitxatge exhibint-se com un mig molt complet en la creació i de gran vàlua defensiva. Amb un nivell de joc encara altíssim, com ha demostrat aquesta temporada, ha rebutjat ofertes –una del Lleida, per exemple– per estabilitzar el seu futur. En l’acte d’ahir també es va referir als seus companys, un per un, destacant la “connexió especial” amb el també sadurninenc Pau Bargalló, a qui va entrenar de petit, i remarcant les ganes i la professionalitat dels miralls Egurrola i Panadero.

Batejat per tècnics i excompanys al Reus com “el que en sap més”, Gual va ser escollit MVP de la lliga en la temporada 2009/10, quan va jugar al Liceo, en la primera edició en què es va lliurar el guardó. Va repetir l’any següent, quan va ser un dels grans artífexs de la lliga històrica que va obtenir el Reus. En aquesta segona ocasió, però, va compartir l’MVP amb el seu company d’equip Guillem Trabal.

Així mateix, va ser cinc cops campió del món i quatre d’Europa. Amb la catalana va guanyar la copa Amèrica (2010): “He gaudit tant de la selecció espanyola com de la catalana, un grup d’amics ens reuníem cada estiu i generalment sortia bé.”

Encara que no està confirmat, tot indica que el seu substitut serà el jove portuguès de 25 anys del Porto Hélder Nunes, amb un perfil creatiu i també golejador i que és un fix en la selecció portuguesa.