Malgrat que la selecció espanyola masculina ha guanyat set mundials des del 2001 i que arribava als World Roller Games amb el títol del 2017 i el de l’europeu a la butxaca, no es va poder escapar del malastruc de jugar a Catalunya. Tot va començar precisament al Palau el 1992 quan Espanya va perdre la final dels Jocs trencant una ratxa de precedents positius, amb títols en els mundials de Barcelona del 1951, 1954 i 1964. Tampoc no va poder batre els argentins en la final del mundial de Reus el 1999 per culpa d’un solitari gol del llavors jugador del Barça Gaby Cairo. Divendres, l’equip d’Alejandro Domínguez va caure amb el cap ben alt i sempre amb una proposta atacant contra la millor generació portuguesa dels últims anys i, sobretot, davant del millor porter lusità si més no del segle. Els porters catalans havien estat actors clau en els èxits perquè marcaven diferències. Ângelo Girão, tal com ja va constatar obtenint amb l’Sporting la lliga europea, ha demostrat que està a un nivell excepcional i ha catapultat el seu equip.