Gerard Teixidó (Vic, 1989), el pitxitxi de la lliga italiana d’hoquei sobre patins amb set gols en tres partits, no es va mossegar la llengua dilluns quan va llegir el comunicat de l’RCD Espanyol respecte a la sentència. “Amb comunicats com aquest em feu avergonyir de ser seguidor vostre. Shame! Esteu contribuint a la repressió d’aquest Estat”, va piular en el seu compte de Twitter. Periquito fins al moll de l’os, es va sentir ofès per la tebiesa del text: “No m’agrada la gent que vol quedar bé amb tothom. Si vols ser indiferent t’acabes posicionant. Hi ha altres clubs que han fet comunicats que, sense arribar a mullar-se molt, han estat més explícits.” Dues hores abans, Teixidó havia fet també una reflexió eloqüent: “La sentència és una venjança. Aquest país és una gran vergonya. Franco segueix al govern, a les institucions i a tots els llocs de poder. #Llibertatpresospolitics Necessitem la República catalana!” És lògic que en un esport amb tanta representativitat catalana hagin sorgit amb personalitat veus dissonants amb la sentència i que, de fet, donen i han donat suport a tot el procés. El cas més cridaner va ser la resposta del tècnic, Albert Folguera, i d’alguns jugadors del Lleida Llista com Andreu Tomàs, que van desmarcar-se del comunicat del seu propi club. Al cap d’unes hores, el Lleida va anunciar que l’havia retirat: “Lamentem les reaccions que ha generat.” El sadurninenc Jordi Bargalló (Oliveirense) va reproduir el comunicat signat pels presos polítics. Ton Baliu (Igualada) ha posat com a piulada fixa les etiquetes #SpainIsAFascistState, #SpainFascistState i va agrair a Pep Guardiola la seva implicació: “Pep, t’estimo! Amb tu a la fi del món!”

Malgrat la distància, és una evidència que Teixidó viu amb immediatesa el procés. En el seu món esportiu, no és tema de vestidor tret d’una excepció: “En parlem molt amb l’altre català l’equip, l’Eloi Mitjans, perquè ell pensa igual que jo. Amb la resta no, perquè aquí tampoc ha arribat gaire i perquè són molt joves. Amb altra gent de fora de l’equip n’hem parlat perquè estem a la regió del Vèneto i també tenen reivindicacions. Ells no volen la independència com nosaltres però volen poder gestionar la seva economia.” Respecte del futur, té clar què no s’ha de fer: “La violència no és el camí, però estan bé les iniciatives del Tsunami Democràtic perquè la gent manifesti el seu rebuig. No sé com ho hem de fer, però el que sí que sé és que els polítics han d’aparcar les diferències i caminar tots junts cap a la República. Em fa gràcia quan sento Pedro Sánchez dir que la sentència és el final.”