El Barça va saber gestionar la insurrecció ja tradicional del Voltregà al Palau, que a pesar de no haver guanyat cap partit aquest curs va discutir determinat el triomf del campió sense Ballart ni Gallifa. Serrant les dents al darrere i amb criteri i velocitat en les transicions al davant, l’equip de Manel Barceló va acaronar l’empat. El 0-1 d’Ordeig (5’), de fet, ja li va donar a entendre al Barça que no tot serien flors i violes. Rodrigues, sempre amb la canya a punt, va empatar i els d’Edu Castro van entrar en una fase dolça, generant perill al segon pal i amb combinacions àgils. Però en una transició ràpida, Armengol va connectar amb Molas que, descarat, va aixecar i picar i va fer entrar la bola per sota l’aixella de Fernández (1-2). Panadero, or pur, va imitar el gest tècnic i la va clavar per l’escaire (2-2).

El Barça va patir en els primers minuts del segon període. Sergi Fernández va salvar els mobles. Primer li va aturar un penal i el seu rebuig a Armengol (32’). Tot seguit, va evitar el gol de Vargas a boca de canó en una gran combinació. Els visitants van tenir minuts inspirats, amb menció especial per a l’hàbil Rovira. Però perdonar al Palau és sinònim inequívoc de derrota i Álvarez, robant i arrossegant al pal curt, va resoldre l’entrellat per als blaugrana davant d’un rival desgastat que va arribar amb la reserva al tram final.