El Barça va saber ges­ti­o­nar la insur­recció ja tra­di­ci­o­nal del Vol­tregà al Palau, que a pesar de no haver gua­nyat cap par­tit aquest curs va dis­cu­tir deter­mi­nat el tri­omf del campió sense Ballart ni Gallifa. Ser­rant les dents al dar­rere i amb cri­teri i velo­ci­tat en les tran­si­ci­ons al davant, l’equip de Manel Bar­celó va aca­ro­nar l’empat. El 0-1 d’Ordeig (5’), de fet, ja li va donar a enten­dre al Barça que no tot serien flors i vio­les. Rodri­gues, sem­pre amb la canya a punt, va empa­tar i els d’Edu Cas­tro van entrar en una fase dolça, gene­rant perill al segon pal i amb com­bi­na­ci­ons àgils. Però en una tran­sició ràpida, Armen­gol va con­nec­tar amb Molas que, des­ca­rat, va aixe­car i picar i va fer entrar la bola per sota l’aixe­lla de Fernández (1-2). Pana­dero, or pur, va imi­tar el gest tècnic i la va cla­var per l’escaire (2-2).

El Barça va patir en els pri­mers minuts del segon període. Sergi Fernández va sal­var els mobles. Pri­mer li va atu­rar un penal i el seu rebuig a Armen­gol (32’). Tot seguit, va evi­tar el gol de Var­gas a boca de canó en una gran com­bi­nació. Els visi­tants van tenir minuts ins­pi­rats, amb menció espe­cial per a l’hàbil Rovira. Però per­do­nar al Palau és sinònim inequívoc de der­rota i Álva­rez, robant i arros­se­gant al pal curt, va resol­dre l’entre­llat per als blau­grana davant d’un rival des­gas­tat que va arri­bar amb la reserva al tram final.