MARIA DÍEZ
JUGADORA DEL CP MANLLEU D’HOQUEI SOBRE PATINS
“La tecnologia és d’agrair i s’ha d’aprofitar”
S’entrena a casa, estudia, fa sessions per videoconferència als seus alumnes i és professora d’un curs en línia d’entrenadors
La igualadina, que ara viu a Manlleu, diu que es van viure moments molt difícils a la seva ciutat
Jo no sabria dir si es tornarà a jugar o no. Dependrà del que diguin els experts, que són els que en saben
De rebre un guardó com a millor esportista de la Federació Catalana de Patinatge en la gala del patinatge català a iniciar un confinament a casa al cap d’uns dies. Maria Díez (Igualada, 1989) juga al Magic Studio CP Manlleu i és una de les jugadores més destacades de l’hoquei estatal dels darrers anys. Des del confinament de casa seva, la igualadina explica com s’entrena i treballa amb el suport de la tecnologia, i des de Manlleu, on viu, juga a hoquei sobre patins i treballa ara, descriu els moments difícils de la seva ciutat natal amb l’aïllament.
Com està portant aquest confinament a casa?
Doncs la veritat és que molt bé. És una situació que no ens esperàvem, però tinc una rutina muntada durant tot el dia i intento seguir-la. Fer feina i fer exercici és al final el que em fa passar els dies d’una manera ràpida.
Pot anar fent una mica d’entrenament?
Sí, l’entrenador ens envia cada setmana feina per fer cada dia i ja fa tres setmanes que ho tenim estructurat per fer doble sessió, i que m’està funcionant perquè així faig una mica d’exercici al matí, una mica a la tarda i acabo el dia cansada.
També és important el treball psicològic d’estar ocupada i no sentir que no se sap què fer?
Sí, bé, al final per sort estic estudiant un màster i això del confinament m’està anant bé perquè tinc moltes hores per dedicar-hi. Amb l’Anna Casarramona som professores de l’assignatura de tàctica del nivell 1 d’entrenadora d’hoquei. Normalment tots els cursos fins ara eren presencials, però la federació catalana ho ha aprofitat per treure un curs on-line que comença aquesta setmana i he tingut bastant temps per preparar l’assignatura i per passar-la tota on-line. També treballo una mica des de casa i tinc les hores bastant ocupades.
Fer cursos en línia és diferent, ho havia fet mai?
No, jo també soc psicopedagoga i després de Setmana Santa he començat a fer sessions on-line amb els meus alumnes i fem videoconferències. És una cosa nova i en el curs haurem de fer classes virtuals fins a finals de maig.
Com veu tot això de fer teletreball i fer els cursos a casa?
Bé, a mi m’agrada molt tot allò presencial, però malauradament amb la situació que estem vivint ens hem d’adaptar i penso que és una sort avui en dia poder tenir internet i poder tenir aquests ordinadors i mòbils. Estem funcionant i podem fer un curs d’entrenadors on-line, i això fa deu anys no ho hauria pensat mai. I també, encara que sigui partidària de fer les coses presencialment, és d’agrair i s’ha d’aprofitar la tecnologia.
En l’àmbit esportiu també estan en contacte entre les jugadores?
Sí, a part dels grups de WhatsApp que tenim el cos tècnic i les jugadores, també estem fent videotrucades tant amb l’entrenador com amb tot l’equip. Estem bastant en contacte, tenim ganes de veure’ns i creiem que no perquè estiguem a casa hem de deixar de tenir contacte, al contrari. Per a nosaltres no ha sigut un impediment per mantenir el contacte.
Pensa que es podrà tornar a disputar la competició o no?
Jo això no ho sé, faré el que ens diguin des de la federació i el club. Jo no sabria dir si es tornarà a jugar o no. Dependrà del que diguin els experts, que són els que en saben. Nosaltres, les jugadores, evidentment volem jugar, per això juguem a hoquei, però no sabria dir què passarà.
Han consultat d’alguna manera les jugadores perquè donin la seva opinió?
Sí, des de l’associació de jugadores estan parlant amb les capitanes per informar del que pensem les jugadores de l’OK Lliga, però no se sap quines conclusions es trauran. Les jugadores som les que juguem i tenim opinió, però cada jugadora, depenent de l’equip on estigui, tindrà una opinió o una altra.
Fa poc va rebre el trofeu a millor esportista de la federació catalana i tot seguit es va iniciar el confinament. El va poder gaudir?
No, realment el premi tampoc és que l’hagués de portar enlloc, el vaig gaudir en el moment. Al final la recompensa és que t’obsequien amb un premi, estan reconeixent la teva feina i la trajectòria.
És d’Igualada però viu a Manlleu. Com va viure l’aïllament d’Igualada?
Quan va començar el confinament a Igualada jo estava aquí; normalment hi vaig els diumenges, que és quan tinc descans i aprofito per anar a veure la família. Justament quan va començar tot era entre setmana i estava aquí. Allà els van confinar. La meva mare treballa a l’hospital d’Igualada, a la zona zero, la zona més afectada. Per sort tothom de la meva família està bé, però sí que s’han viscut i estem vivint moments molt difícils perquè és una situació complicada.
Devia ser molt dur.
Hi havia molta preocupació, incertesa, però a poc a poc i amb la feina de tot el personal sanitari s’ha pogut anar millorant i a poc a poc esperem que això millori, que la gent es quedi a casa i que al final entre tots acabem de matar aquest virus.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.