“Crec que no sor­prendré ningú, segu­ra­ment molts ja s’ho ima­gi­na­ven. Han pas­sat 36 anys des que em vaig posar els patins i 23 des que vaig debu­tar a l’OK Lliga i és ara quan ha arri­bat el moment de, com es diu en el nos­tre esport, pen­jar els patins”. Així comença la carta pen­jada avui pel ja exju­ga­dor Mia Ordeig, un dels grans refe­rents de l’hoquei sobre patins català i inter­na­ci­o­nal que ha posat fi amb 39 anys (Vic, 1981) a una dila­tada i reei­xida car­rera. El Vol­tregà, club al qual va arri­bar el novem­bre del 2018 després de dei­xar el Vic, va anun­ciar la set­mana pas­sada que Ordeig no segui­ria i van sor­gir les espe­cu­la­ci­ons sobre la seva pos­si­ble reti­rada. Ordeig va gua­nyar el seu pri­mer títol el 1999 a Alco­ben­das amb el Vic quan tot just tenia 18 anys. També va ser el pri­mer títol del club.

Ordeig ha gua­nyat dues copes (1999 i 2015) amb el Vic i una CERS amb el club oso­nenc el 2001. Amb el Barça, en el període 2006-2013, ha tre­so­re­jat 3 lli­gues euro­pees, una inter­con­ti­nen­tal, 3 con­ti­nen­tals, 1 super­copa, 4 OK Lli­gues i 2 copes. Amb la selecció cata­lana va gua­nyar una copa Amèrica (2010) i una Gol­den Cup (2010) i amb la selecció espa­nyola va ser qua­tre cops campió del món (2005, 2007, 2009, 2011) i tres cops campió d’Europa (2004, 2008, 2010).

En el capítol d’agraïments a tècnics s’adreça a tres en con­cret: “Gràcies pare, Feriche i Nando (Pujalte).” Quant a com­panys fa referència a Pana, Titi, del qual diu que “és més que un com­pany“, Borja López i Jordi Boada. “Per aca­bar també vull posar en valor aquell Vic on vaig començar, on vaig apren­dre més i em vaig tro­bar amb grans per­so­nes. Gràcies Eloi, Víctor i Coro. Ha arri­bat el dia de fer un pas al cos­tat. Sort i encerts. Mol­tes gràcies a tot­hom.”