Agermanats seguim patinant II
El trio dels germans argentins Páez, Cairo i Velázquez no van ser capaços de frenar la força dels catalans dirigits per Catxo Ordeig en la final del mundial 2001 tot i el suport del santuari Aldo Cantoni ple de gom a gom
Seguim amb el fil dels germans sobre patins, un tema finit però més llarg que un dia sense pa iniciat en l’edició del 7 de juny en un article precedent titulat “Agermanats anirem patinant”.
Quan ja era entrenador del Vila-seca després d’una carrera al Barça, el Mollet, el Voltregà i el Vilafranca, Joan, el gran del trio de germans Cáceres, deia que el seu germà petit David era molt bo, que per això l’havia fitxat el Barça. No s’equivocava. Una carrera de 20 anys i tres copes d’Europa amb l’Igualada entre d’altes èxits l’avalen. A més de jugar al Vic, el Noia i el Monjos, va renunciar a jugar amb Espanya i va formar part de la selecció de Catalunya que va guanyar el mundial B a Macau. També va jugar al màxim nivell el germà mitjà, Nani: Barça, Dominicos, Alcobendas, Vilafranca i Lleida.
San Juan. Temple Aldo Cantoni. 2001. L’Argentina presenta un equip amb tres parelles de germans cèlebres. Poc menys que inabastable sobre el paper, sobretot jugant a casa. Els Velázquez, el sensacional Panchito i el sobri Mariano; els Páez, el creador de creadors José Luis i el letal David, i els Cairo, el tècnic i veterà Pablo i el millor rematador de l’època Gaby, autor del gol de la final de Reus 1999 que li va donar el títol contra Espanya. Un sextet d’ídols reconsagrats a Europa. Quatre d’ells, els dos Páez, Gaby i Panchito, aquest darrer amb un pas efímer, van jugar en el Barça. Pablo va jugar en el Reus. Gaby també. El seu primer equip a Catalunya, però, va ser el Noia. El més gran, Alejandro, també va formar part de la selecció que es va endur els Jocs de Barcelona 92 al costat de Pablo i Gaby. Marcelo, advocat, ha desenvolupat una carrera professional a Reus lluny de l’hoquei. Va tenir més traça amb el patinatge de velocitat. El seu fill Marcelo és regatista, tot i que fins als 11 anys va jugar en el Reus. Mauricio David va formar part de l’Alcobendas, el Vigo i el Lleida.
Quant a germans noia i noi sobre patins, Jaume Bartrés va guanyar la CERS amb el Mataró 2009 i la seva germana Marta va ser campiona del món el 2000. Estan retirats. Els Ferrer, en canvi, estan en actiu. L’Anna és portera del Vila-sana i internacional –campiona d’Europa en la final suspesa pel mal temps a les illes Açores– i el Lluís defensa els colors del Vendrell i va viure les dues copes i la CERS. El seu pare, vinculat al món directiu tant en la federació catalana com l’espanyola, era fins fa poc vicepresident del comitè europeu, càrrec que ara ocupa l’exjugador Francesc Gil, l’únic nascut a Cambrils que ha arribat a jugar a la màxima categoria. Parlant de Gils, la família Gil de Sant Sadurní també va coincidir a l’elit quan el porter Luis Gil jugava en el Noia entre d’altres. Pedro segueix triomfant a Portugal en l’Sporting, el vigent campió de la lliga europea. També van jugar a l’OK Lliga els Tibau, Ivan i Marc. El primer, que va ser també entrenador i posteriorment secretari general de l’Esport, formava part de la selecció espanyola que va derrotar l’Argentina del sextet de germans en la gran final de l’Aldo Cantoni superant una pressió ambiental de molts decibels en un dels partits més recordats del planeta hoquei. De fet, Tibau va marcar el penal de la tanda que va resoldre el títol i havia fet també el segon. Miquel Masoliver va ser l’altre golejador (2-2). Una gesta de l’equip de Catxo Ordeig que estava també integrat per Guillem Trabal –memorable en els penals i tot el partit– i Víctor Agramunt de porters i per Beto Borregán, Guillem Cabestany, Ramon Benito, Lluís Teixidó, Pedro Gil i Eloi Gaspar.