Hoquei sobre patins
Agermanats, tercera part
Pere Gallén va ser doble campió mundial i europeu i va llaurar una dilatada carrera com a tècnic. El seu germà gran, Lluís, va formar part de la primera selecció espanyola de la història, el 1947
El cercle s’estreny i cada cop en queden menys, però encara hi ha germans que han estat o són a l’elit de l’hoquei sobre patins per citar que no han aparegut en els dos primers capítols –“Agermanats anirem patinant” i “Agermanats seguim patinant II”.
Eren altres temps quan Lluís Gallén (Barcelona, 1928) i Pere Gallén (Barcelona, 1934) van deixar petjada. El gran va jugar amb el Patín Club, el Frente de Juventudes de Barcelona, el CE Sabadell i el RCD Espanyol, on va militar tres temporades i va guanyar tres campionats de Catalunya i tres d’Espanya. El 1947 també va formar part de la primera selecció espanyola de la història, que va assolir el bronze en el campionat del món i en el d’Europa. A mitjans dels anys cinquanta va marxar al Brasil per motius laborals i va reaparèixer amb el Palmeiras, del qual va ser jugador i entrenador i amb el qual va guanyar tres campionats Paulistes. La temporada 1967/68 va entrenar l’Arenys de Munt a primera divisió.
El petit, Pere, per la seva banda, va desenvolupar la seva carrera al Patín Club, el Club Turó, el RCD Espanyol, el Barça, el Parque Móvil de Madrid –mentre feia el servei militar–, el Voltregà, el Cerdanyola, el Mataró i el Vendrell. Va fer 115 gols en 135 partits amb la selecció espanyola entre el 1953 i el 1962 i va ser doble campió mundial i europeu. Quan es va retirar es va convertir en un reputat entrenador del Liceo –dues etapes–, Voltregà –tres–, Tordera, Noia, Castiglione, Espanyol, Calafell, Blanes i Barcino. El 1975 també va ser seleccionador espanyol júnior i absolut, aquest darrer càrrec compartit amb l’expresident de la federació catalana Pere Torras. Amb el Voltregà va guanyar dues copes d’Europa, dues lligues i dues copes. Els fills de Pere també han estat vinculats a aquest esport. Xavi va ser entrenador del Tordera, l’Arenys de Munt, el Sentmenat i l’Espanyol, entre altres equips, i Carles el segueix com a periodista a Mundo Deportivo i també és el cap de comunicació de la Federació Catalana de Patinatge. És l’autor del llibre Història de l’hoquei patins blaugrana.
Entre els retirats més pròxims trobem Joan Ramon de Moya (Barcelona, 1970), un porter de gran nivell que va jugar en el Barça, el Flix, l’Alcobendas, el Noia, el Cerdanyola i que va contribuir decisivament a l’històric ascens del Monjos a l’OK Lliga. Va ser internacional amb Espanya i va guanyar el mundial del 2005 i l’europeu del 2006. El seu germà Kiko també va ser porter.
El flixenc Abraham Bagés (Flix, 1973) va ser internacional amb Catalunya i va jugar l’històric mundial B de Macau. El seu germà gran Alfredo va formar part del gloriós Flix i també va coincidir amb Abraham en el Vila-seca. El Flix va ser gran en la dècada dels noranta –dos quarts llocs en la lliga– amb un grup de joves del planter com Agramunt, els Bagés, Casals, Guiu, Climent... i els reforços asturians: el tècnic Alberto Mazón i els jugadors Raigoso, Mier i Peralta. El 27 de maig va fer 30 anys del seu ascens a l’elit. S’hi va estar deu anys i va jugar tres semifinals de la CERS. Dels germans en actiu, hi trobem els Soler, Xevi (25 anys) i Marc (27), al Taradell. O els Palacín, rivals en l’OK Lliga. Joel (20 anys) juga amb el Palafrugell i Pau (23), amb el Girona. El trio de bessons de l’OK Lliga al costat dels Tomàs i els Di Benedetto el completen els Roca (Arenys de Munt 1997). Nil s’ha fet un lloc en el Barça d’Edu Castro i també va ser campió del món i d’Europa. Mestre en les recuperacions, va despuntar cedit al Noia. Blai s’ha donat a conèixer al Voltregà com un porter amb present i futur.