El gol, la salsa de l’hoquei
Diversos jugadors han fet sis gols en un o més partits de l’OK Lliga, però la grossa se l’endú el sadurninenc Pedro Gil, que en va clavar 12 a la Lega (18-5) amb el Valdagno contra el Forte dei Marmi, que el curs següent el va fitxar
Què tenen en comú Edu Fernández, Toni Pérez, Pablo Álvarez i Jordi Méndez? Doncs que tots tres han marcat sis gols en un o més partits d’OK Lliga, el rècord en la competició des que es denomina així. El primer, quan era el killer de l’Igualada en un dia inspirat contra l’Alcoi (8-1) el curs 2004/2005. L’asturià Pérez té encara més mèrit perquè va arribar a la xifra màgica dues vegades i en dos equips. Primer, amb el Cerceda el curs 2009/2010, quan no havia fet ni els vint anys i va noquejar el Vilafranca (7-2). Va repetir amb el Liceo el 2012/2013, que va derrotar el SHUM per 1-6. Álvarez n’hi va clavar sis a l’Arenys de Munt el febrer del 2018. I Méndez ho ha fet aquest darrer curs amb l’Igualada. El seu olfacte golejador l’ha dut a la lliga italiana i el curs vinent jugarà amb el Lodi al costat d’un altre català, Enric Torner. Reivindica que en el seu partit estel·lar a la Torre Roja de Taradell li van pispar el setè gol. Álvarez, per la seva banda, va declarar després de la voràgine que, des dels partits de la base, no recordava haver tingut un festí similar. Són tardes o nits desenfrenades en què la conjunció astral desencadena una reacció d’encerts i d’errors dels rivals única. Allò que en diuen tenir la mà trencada. En futbol, l’històric davanter castellonenc Manolo Clares va arribar a fer un gol amb el cul, senyal que sempre estava en el lloc adequat. També va passar a la història, entre altres mèrits exclusivament golejadors, per haver servit d’excusa a Johan Cruyff, que va assegurar que li havia dit “Manolo, marca ya” per desmentir l’acta del col·legiat Melero Guaza, en què l’àrbitre, que el va expulsar, l’acusava d’haver-lo insultat: “Manolo, canalla.”
I contra un dels grans
En l’àmbit internacional i recuperant el fil de l’hoquei sobre patins, una de les gestes més sonades la va protagonitzar Pedro Gil en el seu primer i únic curs en les files del Valdagno –temporada 2012/13–, quan va endossar ni més ni menys que dotze gols, un cada quatre minuts, si fa no fa, al Forte dei Marmi, que aviat és dit. No és estrany que la temporada següent l’equip afectat el fitxés, aquest cop per tres cursos, abans de tornar a Portugal. Si no pots amb el teu enemic, t’hi has d’unir, diu la dita. A més, el Forte dominava aquell partit d’entrada (1-3). Set gols de Gil abans del descans van començar a decantar la balança de manera escandalosa fins arribar al 18-5 definitiu. Gil va celebrar tots els gols en la seva nit boja i quan el partit es va acabar no sabia ni quants en duia. “Vaig acabar el partit pensant que n’havia fet 11, però un periodista em va dir que havia arribat a la dotzena. Jo me’n compto 11”, deia el golejador.
En la seva llarga trajectòria en les millors lligues, el sadurninenc, que ara milita en l’Sporting de la lliga portuguesa i que forma part del darrer campió de la lliga europea, mai no havia assolit una xifra golejadora tan elevada. Tot i ser una dada de vertigen, la va catalogar com “una simple anècdota que quedarà per a la història”. Gil en va destacar l’eficiència. “Potser vaig xutar 13 vegades a porteria.” En la web oficial del Valdagno, subratllaven amb èmfasi la gesta: “L’actuació que Gil ha fet aquesta nit al Palalido passarà als annals de la història.” Efectivament, tenien raó, perquè cada vegada és més complicat veure golejadors tan eficients en el més alt nivell, tant per les tàctiques defensives, com per l’elevat to físic dels contendents i la vàlua dels porters, cada cop més difícils de batre.
