El jugador del Garatge Plana Girona Gerard Pujol (Girona 1994) va superar dissabte a Mataró amb quatre gols –2-6 favorable als visitants –la seva barrera personal a l’OK Lliga en un curs en què sovintegen les actuacions estel·lars. Roberto di Benedetto (Liceo), per exemple, va igualar el rècord amb sis gols davant del Taradell i el canoner portuguès del Barça João Rodrigues en va fer quatre dos cops, contra el Palafrugell i el Vendrell.

Pujol du el gol a la sang i n’ha fet tota la vida. “Els golejadors ho portem a dins i és una cosa que ens motiva”, relata, tot i que es confessa poc avesat als reptes estadístics i no recorda cap xifra golejadora escandalosa en la seva etapa de formació. També admet que els tècnics sovint “m’han hagut d’anar al darrere per defensar, als davanters ens agrada més atacar”. Ha constatat la seva qualitat a tot arreu: SHUM (2011/13), en el qual va debutar a l’OK Lliga amb 17 anys, Palafrugell (2013/18), Calafell (2018/19), on es va donar a conèixer de manera més global, i ara el Girona (2019/21). Havia fet quatre gols amb el Palafrugell a primera estatal i a la màxima categoria n’havia celebrat com a màxim dos. L’adrenalina i l’eufòria no van alterar massa els seus bioritmes: “Vaig dormir molt tranquil. De fet, com que tampoc es pot fer res més, vaig sopar, vaig veure una pel·lícula i a dormir.”

El Girona va jugar “un partit molt sòlid tant en defensa com en atac” i la seva conjunció astral va ser perfecta: en menys de quatre minuts del segon temps va fer els tres primers –0-3 des de mitja pista, 0-4 per de ganxo per escaire i 0-5 aixecant i picant–i en el darrer minut va coronar un contraatac amb un tret perfecte al primer pal i per l’escaire. Admet que el 0-3 no anava a porta: “Quedaven dos segons pel passiu i vaig buscar que recuperéssim la possessió en el rebuig.” Els col·legiats li van preguntar si l’havia fet ell o Mendes, que estava dins del quadre. “Va passar per allí l’Humberto fent una broma i dient que l’havia tocat ell i jo li dic: ‘si home, ha entrat directe’.” El Girona és novè amb 6 punts i ha sobreviscut a un inici costerut, tant per la magnitud dels rivals –Barça, Reus i Caldes– com pels punts perduts per sanció després d’haver guanyat a Lleida. “Tenim esperança perquè falta la resolució del comitè d’apel·lació. Seguim la nostra metodologia d’anar partit a partit. Intentarem igualar o millorar el sisè lloc de l’any passat.” Respecte del futur immediat associat a la pandèmia, espera que l’OK Lliga no s’aturi: “La solució no és aturar l’esport ni l’activitat física dels nens. Els protocols s’estan aplicant molt bé i espero que sí, que arribarem a Nadal.”