La sinergia del Caldes
Hoquei sobre patins. L’empat de prestigi a Riazor, que va trencar la ratxa sublim del Liceo, és el reflex de la progressió d’un projecte amb aspiracions
El Caldes Recam Làser va obtenir un empat de prestigi a Riazor (3-3) contra el Liceo que simbolitza la seva evolució davant d’un rival que ho havia guanyat tot. L’equip d’Eduard Candami va estar l’altura i va tutejar el líder, que va haver de recórrer a la inspiració d’Adroher en la bola aturada per salvar els mobles. El maçanetenc va tornar a demostrar que és el jugador més determinant de l’equip de Juan Copa, que no va poder imposar-se davant de l’organització i la qualitat dels calderins. Cinquè amb 20 punts però amb tres partits menys, l’equip calderí va proposar i imposar el ritme, no va concedir contraatacs i va fer mal en les transicions ràpides. “Vam treballar molt bé el partit durant la setmana i vam intentar sorprendre amb la nostra defensa. No s’ho esperaven i vam fer variants que van donar bon resultat i vam completar un partit molt seriós i madur. Vam estar ràpids en el contraatac. No sé si vam ser millors. El que tinc clar és que vam tenir el partit controlat defensivament. En atac, hem de tenir l’exigència de ser més perillosos en el quatre contra quatre i millorar en la bola aturada, perquè en vam tenir tres i no en vam marcar cap i això en l’hoquei actual s’ha de polir”, explica el tècnic Eduard Candami, que destaca el desgast dels seus jugadors: “Estic molt orgullós del treball i del tema físic. A les cinc del matí del mateix dia vam sortir de l’aeroport. També de la concentració dels últims dos minuts. Els partits del Reus i el Barça a casa ens van donar un aprenentatge per ser seriosos, per millorar en els petits detalls.” I tot plegat, sense la presència en pista del fitxatge Sergi Miras, el gran fitxatge d’aquest curs. “Va veure que no estava en condicions i que la seva lesió en l’abductor dret es podia agreujar i va ser honest. A banda d’un superjugador quant a competitivitat i tècnica, va ser solidari amb els companys quan ell, havent jugat amb el Liceo, tenia moltes ganes. És molt estimat a la Corunya, fins al punt que en un temps mort el van fer aixecar i tot el públic el va aplaudir. Quan vam passejar per la Corunya la gent l’aturava”, explica Candami, que posa èmfasi en la mala sort de Miras: “Es va fer mal a l’últim minut de l’entrenament de dimarts.” Miras és dubte avui a casa contra l’Igualada (21 h). També es juga avui el Vendrell-Voltregà (20 h).
La seva absència revalora encara més el resultat i reivindica una plantilla àmplia amb onze fitxes. Candami subratlla la sinergia que genera tant en “competitivitat com en entrenaments de qualitat”, però també remarca que el dia abans ha de deixar un home fora de la convocatòria a contracor. El Caldes parteix d’un bloc consolidat i ha anat fent incorporacions. Els dos germans Acensi, Rovira i Blanqué ja formaven part del grup al costat de Candami quan a nacional catalana i en dos anys meteòrics (2013/15) es van plantar a l’elit. El 2017 van ser semifinalistes de la CERS. “Ara hem de mirar de millorar el sisè lloc de la lliga del curs passat.”
Ramon Baraldés s’emociona
Ramon Baraldés, nascut el 1961 –l’any de fundació del club– és el delegat del Caldes des que tenia 18 anys, tota una institució en el club que ha viscut durant dècades el dia a dia de l’entitat. Divendres, quan el so de la botzina va segellar el valuós empat en el coliseu gallec, Baraldés, que en la foto apareix a la dreta aixecant el dit polze, va plorar d’emoció.