L’onze ideal de Castro
Hoquei sobre patins. El Barça recupera l’esquerpa supercopa apel·lant a la intensitat màxima i utilitzant onze jugadors entre tots dos partits
La supercopa era el títol amb un balanç més desfavorable des que Edu Castro és va fer càrrec del Barça en el curs 2017/18 i ell mateix va precisar aquest dèficit al final del partit. El tècnic, que ja ha guanyat tretze títols i que atrapa el seu predecessor, Ricard Muñoz, es va estrenar el 2017 precisament guanyant l’equip local, però tant el 2018 a l’Ateneu davant del Liceo com el 2019 contra el Reus a les Comes se li havia esmunyit. No es d’estranyar, doncs, que l’equip, al marge de la seva competitivitat inherent, hagi completat un cap de setmana seriós i sense floritures. “Hem estat sòlids i després lúcids”, deia Castro en les declaracions posteriors a la semifinal.
Recursos humans
No ha estat un Barça abassegador, però si molt eficient. La constant d’igualtat que hi ha enguany en l’OK Lliga també s’ha reflectit en la supercopa, un valor afegit. L’equip d’Edu Castro ha rendibilitzat la seva major rotació apel·lant a la intensitat. La qualitat innata ha fet la resta. El tècnic ha mogut amb eficiència la banqueta i ha utilitzat onze jugadors en els dos dies. Panadero, tocat els dies previs, va ser el descartat dissabte. Diumenge, fresc, va marcar Marín, aspecte clau. Llorca va ser el sacrificat en la final. Luxe ben aprofitat.
Pressió alta i intensa
El Barça va sobreposar-se als minuts en què no va tenir brillantor amb una defensa avançada que no va deixar pensar els rivals. Alhora, va sobreviure als grans minuts inicials tant del Noia en la semifinal com del Reus en la final.
Dos senyors porters
Sergi Fernández va jugar un partidàs dissabte, però diumenge no estava en condicions. Aitor Egurrola va ser un mur i va salvar les dues directes de què va disposar l’equip del Baix Camp, llançades per dos dels millors especialistes de l’OK Lliga: Marc Julià i Raül Marín.
Hélder Nunes es destapa
És difícil destacar en el Barça. Tot són figures i, ara, tots titulars en un sentit gens ortodox de la definició. El portuguès –quatre gols en total–, però, va ser clau amb tres gols en la final, els dos primers rematant passades del valuós Pascual i el tercer amb un fusell de pala exterior. De fet, l’exjugador del Porto va formar part tant dissabte com diumenge de la segona unitat –Roca, Pascual, ell i Rodrigues–, que va revolucionar el joc en tots dos partits. En la semifinal, l’home clau va ser Pau Bargalló, que va transformar les dues directes que va intentar i va empatar el partit quan el seu equip perdia contra un gran Noia.
El Reus surt reforçat
El Reus, excel·lent en la semifinal contra el Liceo (7-5) fins al punt que li va marcar set gols quan en tretze partits de lliga n’hi han fet només setze –1,23 per duel–, va jugar deu minuts boníssims en la primer part de la final, en la qual els àrbitres no li van concedir un gol que va entrar. Després li va tocar anar a remolc, mala peça al teler davant del Barça, com recordava el capità Joan Salvat. És evident que malgrat no haver revalidat el títol l’equip de Jordi Garcia surt reforçat de Lloret. Diumenge rebrà el Liceo i tindrà l’oportunitat de reenganxar-se a la lliga.
Un bon producte
En línies generals, el nivell de vistositat de la supercopa Ilernia Online ha estat prou alt, amb partits de nivell i entretinguts. S’ha ofert un bon producte per televisió malgrat que falta el caliu del públic.
EL PROTAGONISTA
Egurrola, 75 títols; Panadero, 58
Aitor Egurrola va celebrar en plenitud el seu 75è títol amb el Barça i eixampla la llegenda com l’home amb més títols de la història del club. De fet, ha estat present sota els pals en els onze títols en setze finals de la supercopa que ha guanyar el club des de l’any 2004. En segona posició del rànquing apareix Sergi Panadero, que atrapa el mític Beto Borregán amb 58 títols i que també s’ha endut els onze títols de la supercopa.
