Les incerteses del retorn
Hoquei sobre patins. El WSE-RH no accepta la proposta de l’EHCA d’una segona fase per decidir el millor segon en la represa de la lliga europea, que s’escenifica aquesta setmana a Luso
La lliga europea torna aquesta setmana, 405 dies després, amb un format reduït adaptat a la pandèmia que a hores d’ara, quan falta ben poc perquè divendres arrenqui la fase de grups concentrada fins diumenge, suscita interrogants. Els nou participants es concentren en un cap de setmana llarg a Luso –sense públic–, al municipi de Mealhada (Portugal), dividits en tres grups de tres que ja estan sortejats i en els quals hi ha tres equips catalans; tots tres, algun cop campions: el Barça (22), el Reus Miró (8) i el Noia Freixenet (1). Els tres millors de cada grup jugaran la final a quatre els dies 15 i 16 de maig al mateix escenari. Els acompanyarà el millor segon i aquí radica el tema. L’Associació de Clubs Europea (EHCA) va demanar al comitè europeu (WSE-RH), i ho va manifestar en un comunicat, que els tres segons juguessin una lligueta posterior per decidir el quart contendent. El comitè europeu, que de fet no reconeix l’EHCA i no la cita en cap dels seus documents oficials, tot i que ha acabat cedint perquè es constituís en organitzadora de totes dues fases, no ha fet cas de la proposta.
L’associació considera que, si algun equip ha de plegar a misses dites per algun contagi, la competició quedarà adulterada. Segons el darrer reglament aplicat de la lliga europea, la no presentació suposa un 10-0 en contra. El matís és que, en aquest cas, l’equip es voldria presentar i no ho podria fer per motius sanitaris. En el supòsit del 10-0, el segon del grup amb un equip retirat tindria un pont de plata cap a la final a quatre. Davant l’excepcionalitat, el WSE-RH hauria fet bé d’acceptar la segona fase o almenys aclarir què passaria en aquest supòsit. Per tot plegat, es desprèn la necessitat de la creació el curs vinent de la nova lliga europea que promou l’EHCA, organisme que ara mateix integren onze equips: els nou que jugaran a Luso, el Forte dei Marmi italià i el Saint-Omer francès.
Precedents favorables
Sigui com vulgui, els darrers precedents esportius són engrescadors per als equips catalans. El Noia obrirà foc divendres contra el Porto (14 h), al qual va derrotar per 6-4 a l’Ateneu el 14 de desembre del 2019 en un partidàs que va entrar de ple a l’imaginari col·lectiu del club. El gener del 2020 va caure al Dragão Caixa per 4-2, però va estar sempre dins el partit tot i el potencial i la rotació de l’equip de Guillem Cabestany, un dels eterns aspirants al títol. El Porto va perdre la darrera final contra l’Sporting i la del 2018 contra el Barça jugant a casa i no obté el títol des de 1990. El tercer equip del grup A és el Barcelos. Aquell mateix curs, el Reus va assaltar la flamant pista de l’Sporting, el darrer campió, amb un resultat de 2-3, i s’hi enfrontarà també divendres en la primera jornada (18 h). El tercer en discòrdia del grup B és l’Oliveirense. El Barça arrenca contra el Liceo (21 h), al qual va vèncer a domicili en el darrer precedent i li va arrabassar el lideratge de l’OK Lliga. Completa aquest grup C de la mort el Benfica.
Molta pressió
És evident que els grans clubs que aspiren al títol liderats pel Barça tindran una gran pressió amb el format de risc. Una sola derrota els aboca al precipici. Una segona fase amb els tres segons alleugeriria la sensació de vertigen.
PCR i test d’antígens
Els equips arribaran a Luso amb una PCR per acreditar el bon estat de salut. En entrar a l’hotel, se sotmetran a un test d’antígens, que repetiran el dia de partit entre les 8 i les 9 h. Tant el Barça com el Noia, que hi van amb avió, hauran de fer-se una nova PCR en marxar. Al Reus, no li caldrà perquè hi va en autobús seguint el seu mètode habitual europeu de viatjar a la nit.
