Passés el que passés, almenys dos catalans havien de ser diumenge passat campions de la lliga europea en la final a quatre de Luso. Els quatre equips portuguesos que es jugaven el títol en tenien, de catalans, en els seus equips. Ja és curiós que l’Sporting, campió enguany i també fa dos anys, estigués eliminat el curs passat i ni tan sols s’hagués classificat per jugar els quarts quan la pandèmia va irrompre. L’equip del sadurninenc Pedro Gil i del vigatà Ferran Font havia rebut una bona clatellada a la pista del Lodi i estava fora de combat. Però ningú li pot negar la competitivitat que ha tingut el cap de setmana somiat a Luso. Dissabte es va desfer en la tanda de penals del Benfica, que havia meravellat en la final a 9 fent fora tant el Barça com el Liceo. En la final contra el Porto de Guillem Cabestany va haver de recórrer a la pròrroga després de saber gestionar un 2-0 en contra (3-4).

L’incombustible Gil hi va contribuir notablement amb força minuts. “Estic molt content. La Champions no es guanya cada dia i ho sé perquè he perdut moltes finals. Aquesta és la tercera, als 41 anys i després de més de vint anys en actiu. És una cosa que no t’ho esperes i estic molt content per tot.” Gil es va estrenar amb el Reus el 2009 i ara n’ha guanyat dues amb l’Sporting.

Font, interior fonamental en qualsevol equip, va ser expulsat amb vermella a 2:01 de la mitja part. Un dèficit que el seu equip va assumir. “He fet un error que no podia cometre i tinc una mescla d’emocions. Però tinc la sort de tenir aquesta família al costat i ara soc molt i molt feliç. Dono les gràcies perquè puc jugar amb ells”, expressava Font a peu de pista. L’osonenc va tenir un paper preponderant fa dos anys quan l’Sporting va derrotar també el Porto en la final.