El Generali Palau tanca el cercle
Lliga europea. El projecte construït des de segona catalana per Miquel Busquets fa més d’una dècada cristal·litza amb un triplet i el regnat europeu en el debut reeixit d’Iván Jaquierz
El projecte iniciat a segona catalana pel tècnic Miquel Busquets en un equip en què ja hi havia Berta Busquets, Laura Puigdueta i Paula Ferrón va cristal·litzar diumenge amb la celebració de la lliga europea, el clímax de l’Hoquei Club Palau, fundat el 1975 i presidit per Joan Colomer, amb una estructura sòlida de 34 equips coordinats per Quim Rocabruna. Amb un bloc de jugadores de la base, el Palau va pujar a l’OK Lliga el curs 2010/11, va guanyar dues lligues (2014/15 i 2018/19) i va ser subcampió europeu el 2019. Un 6-1 contra el sis cops campió Voltregà amb la simptomàtica presència del nou president de la Generalitat, Pere Aragonès, de testimoni, va desfermar l’eufòria al pavelló Maria Víctor de Palau-solità i Plegamans, un poble abocat al seu equip femení, que té tres jugadores nascudes a la vila –Berta Busquets, Mariona Colomer i Júlia Vilarrasa– i un bon percentatge de jugadores formades a l’entitat. Laura Puigdueta i Paula Ferrón són de Caldes de Montbui; Aina Florenza i Carla Fontdeglòria, de Mataró; les germanes Laura i Gisela Vicente, i Vanesa Garcia, que es retirarà a final de curs, de Santa Perpètua de Mogoda, i Laia Juan, de Torrelles de Llobregat
El Pa Pa Pa Pa Pa Pa Pa Pa Palau! –el crit de guerra– va ressonar com mai. El tècnic argentí Iván Jaquierz, exporter internacional que fa diverses temporades que és al club, ha agafat enguany el relleu amb empenta i l’equip s’ha exhibit amb un triplet excepcional: lliga catalana, OK Lliga i lliga europea. L’argentí proposa un hoquei directe, sense treva, de possessions curtes però estructurades i agraït de veure. El mètode seria inaplicable sense la feina del preparador físic Aleix Rovira, una peça clau en una estructura exhaustiva en què també participa un psicòleg. El Palau no ha perdut encara cap partit en tot el curs –dos empats.
Els grans equips parteixen sovint d’una figura a la porteria. I la tricampiona del món, la portera Laura Vicente, de tan sols 23 anys, ha reiterat la seva gran categoria. “Té un paper fonamental per jugar amb aquest estil”, remarca la capitana Berta Busquets. Amb Vicente, el Palau pot assumir el risc de la seva proposta despietada i agressiva que acaba desballestant els rivals a còpia d’intensitat. Venç i convenç i ara té fam de copa, una competició que no ha assaborit, tot i que va jugar la final del 2016 contra el Gijón, club que ara defensarà a la Corunya –del10 al 13 de juny– el títol conquerit a Reus 2019. “Ens fa molta il·lusió però és una competició molt complicada que fins ara no ens ha anat bé. No pots cometre errors.” Dos dies descans i Sant tornem-hi.
LA DADA
L’hoquei directe però estructurat del Palau es basa en la intensitat, el físic i la rotacióColomer també es reivindica
Més enllà de la mariscal Berta Busquets, l’hàbil Laura Puigdueta, la letal Aina Florenza i la portera Laura Vicente, internacionals i campiones de tot, Mariona Colomer, de 19 anys, s’ha reivindicat aportant patí, treball defensiu i donant solucions. Va marcar quatre gols a Gijón en la fase regular en una actuació espectacular i va obrir la llauna en el segon partit de l’entremaliada final de lliga contra el Manlleu. La rotació, a més, és molt competitiva, amb Fontdeglòria i Garcia, que van marcar en la final europea, i Ferrón i les aparicions de les joves Gisela Vicente (17) i Laia Juan (16). El fons d’armari és fonamental en els preceptes d’hoquei directe de Jaquierz, que també ha sabut incidir en la fortalesa mental, com va quedar reflectit en la remuntada contra el Telecable de la semifinal. “Hem treballat molt l’aspecte psicològic per si havíem d’anar per sota”, va explicar Laura Puigdueta, que va tancar la final amb un aixeca i pica d’hemeroteca.
