Copa

ANNA CASARRAMONA

CAPITANA DEL MAGIC STUDIO MANLLEU

“En la final de la copa vam saber aturar bé el Palau”

“Hem estat sempre allà contra les vallesanes. Si elles ens havien guanyat els cinc partits, volia dir que havien fet les coses bé i que a nosaltres ens havia faltat aquell punt de ser més agressives de cara a porteria”

Les estructures tècniques dels equips femenins es reforcen i hi ha molta qualitat. El nivell ha augmentat

Estem davant d’una de les millors juga­do­res de l’hoquei sobre patins català i mun­dial de sem­pre. La man­lle­uenca Anna Casar­ra­mona (1994) ha lide­rat el Magic Stu­dio Man­lleu per obte­nir la segona copa del club tren­cant, a més, la imba­ti­bi­li­tat del Gene­rali Palau (5-2), que havia der­ro­tat les oso­nen­ques en els cinc par­tits pre­ce­dents del curs. És la ter­cera copa de Casa­ra­mona, que n’havia gua­nyat una amb el Vol­tregà el 2011 i que havia estat pre­sent també en la pri­mera del club oso­nenc (2015), el seu club de for­mació. Tri­cam­pi­ona del món amb la selecció espa­nyola i tri­cam­pi­ona d’Europa de clubs, va ser la juga­dora més deter­mi­nant de la final de diu­menge a la Coru­nya amb 3 gols i dues assistències.

El cinquè gol de la final, de pitet superant les qua­tre juga­dors rivals, deu ser un dels millors de la seva car­rera...
Vam gau­dir molt de la final. En aquell moment el Palau ja anava a tot o res. Defen­si­va­ment tenien la neces­si­tat de recu­pe­rar les boles de la manera que fos. Va ser una sor­tida de pressió en què vaig poder esqui­var les juga­do­res, em vaig poder recol­zar amb la Maria Díez i final­ment arri­bar a por­te­ria. Amb 4-2 i davant del Palau no ens en podíem refiar. El 5-2 ens va donar la tran­quil·litat de pen­sar que, si fèiem la coses bé, ja la teníem.
Amb Díez tenen una com­pli­ci­tat espe­cial.
Fa molts anys que juguem jun­tes, dos a Gijón i tres a Man­lleu, i hem com­par­tit deu anys amb la selecció espa­nyola. Ens conei­xem molt. Tenir al cos­tat una juga­dora com ella fa que tu també millo­ris com a juga­dora i com a per­sona. És molt exi­gent. Pura passió i sacri­fici.
Són molt com­ple­mentàries quant a l’estil de joc.
Ella és molt ofen­siva i va de cara a por­te­ria. Sem­pre està molt encer­tada i amb els anys també ha reforçat altres face­tes del joc. T’hi pots recol­zar molt quan estàs dar­rere de la por­te­ria, una zona que nosal­tres uti­lit­zem sovint, i en zones inte­ri­ors.
Ja els tocava vèncer el Palau i encara més quan el segon par­tit de la final de la lliga va ser igua­lat.
Hem estat sem­pre allà en els par­tits con­tra el Palau. Si elles ens havien gua­nyat sem­pre, això volia dir que havien fet les coses bé i que a nosal­tres ens havia fal­tat aquell punt de ser més agres­si­ves de cara a por­te­ria, d’estar més encer­ta­des. Elles tenen juga­do­res molt bones en l’un con­tra un i ofen­si­va­ment són molt direc­tes. En la final, les vam saber atu­rar bé.
La copa no ha estat pre­ci­sa­ment el seu fort quant a títols...
Sabem que és molt difícil gua­nyar una com­pe­tició. És esport. No només has d’estar ben pre­pa­rada. Hi ha molts altres fac­tors que no pots con­tro­lar. A la Coru­nya se’ns ha ajun­tat tot per fer una copa molt bona. No només un par­tit. En tots tres hem jugat a un nivell molt alt i n’hem gau­dit.
Amb pocs can­vis han aguan­tat un ritme molt alt en l’última set­mana de tem­po­rada.
L’equip va pas­sar per les lesi­ons d’Eli Gurri, Maria Díez i jo també vaig estar lesi­o­nada. Ara l’equip ha pogut aga­far una millor forma perquè hem pogut tre­ba­llar totes jun­tes durant un mes i mig. Nosal­tres juguem a anar a bus­car el rival, tenir la bola i inten­tar un atac orde­nat per mirar d’evi­tar con­tra­a­tacs.
Li agrada el for­mat d’ajun­tar la copa mas­cu­lina i la feme­nina?
Ens agrada que sigui con­junta. A l’hotel vam poder coin­ci­dir els equips mas­cu­lins i els feme­nins. És una bona idea i n’hem pogut gau­dir, i això fa que hi hagi més públic. La gent que ens ve a veure, a nosal­tres, apro­fita per veure algun par­tit mas­culí, i a l’inrevés.
Què li va sem­bla la intensa final Liceo-Barça?
Cada vegada és un esport més físic i en la final es va veure. El Liceo, com ja ha fet tota aquesta tem­po­rada, va igua­lar el Barça en l’aspecte físic. També es va veure la incidència en el joc de la bola atu­rada. El Liceo la va saber apro­fi­tar molt bé.
El moment dur de la tem­po­rada va ser la der­rota de la semi­fi­nal euro­pea con­tra el Vol­tregà, tant per riva­li­tat com per la manera com es va encai­xar?
La pri­mera part la vam jugar molt bé. Després, mirant el vídeo i estu­di­ant el par­tit amb el nos­tre entre­na­dor, no aca­bem d’estar ben posa­des en les fina­lit­za­ci­ons per fer prou mal a un equip que es tanca molt bé i que té una por­tera molt bona. Si aquests detalls no els cui­des bé, et costa molt mar­car. Vam arri­bar amb 0-0 a la mitja part havent arri­bat mol­tes vega­des i això també ens va des­gas­tar una mica. Elles, en la segona part, van estar millor. N’hem après molt d’aquell par­tit. No perquè perdéssim ha de ser un par­tit per obli­dar, ni molt menys. En la copa vam fer un plan­te­ja­ment simi­lar, però ajus­tant algu­nes coses que van fer que el par­tit de la semi­fi­nal de la copa (6-0) anés dife­rent.
Per què enganxa tant l’hoquei sobre patins femení?
Des de fa uns 5 o 6 anys enrere hi va haver un canvi. També hi va influir que Ale­jan­dro Domínguez entrenés la selecció espa­nyola feme­nina. Va aju­dar molt a obrir els ulls, a bus­car regis­tres més ofen­sius. Cada vegada hi ha més entre­na­dors que venen de l’OK Lliga mas­cu­lina, que tenen més pre­pa­ració. Les estruc­tu­res tècni­ques dels equips estan més reforçades, amb pre­pa­ra­dor físic... Vul­guis que no, el nivell aug­menta. De qua­li­tat, n’hi ha molta i de noies que juguem en som mol­tes. Si cui­des aques­tes juga­do­res, hi ha espec­ta­cle dins la pista
Ara falta la pro­fes­si­o­na­lit­zació...
L’hoquei femení va crei­xent però pro­fes­si­o­na­lit­zar-lo és difícil. La majo­ria de juga­do­res estu­diem o estu­diem i tre­ba­llem. Jo soc pro­fes­sora d’edu­cació física a l’Esco­rial de Vic de pri­mer i segon d’ESO. La majo­ria som també entre­na­dors. Jo soc coor­di­na­dora dels comar­cals i de l’Esco­leta del Man­lleu. Parlo del cas del Man­lleu. Tot ple­gat fa que no puguis dedi­car-hi tant de temps, però com que ens agrada i és la nos­tra passió ho fem.
Té con­tracte en vigor o ha reno­vat pel Man­lleu?
No, con­tracte no en tinc. Ens hem dit de paraula que con­ti­nuo la tem­po­rada següent.
Va viure una experiència enri­qui­dora al Gijón. Quan hi jugava, va viat­jar expres­sa­ment a Cata­lu­nya per votar l’1 d’octu­bre. Li van posar pegues, van ser com­pren­sius?
Tenia par­tit dis­sabte a Gijón i diu­menge era el meu dia lliure i podia fer el que volgués. No em van dir res, al con­trari. Vaig tor­nar al ves­pre.
En par­la­ven a la plan­ti­lla?
Amb les més vete­ra­nes sí, una mica, amb natu­ra­li­tat i tran­quil·litat i cada una tenia la seva pers­pec­tiva. N’hi havia de més jove­ne­tes que no hi entra­ven. No era un tema de ves­ti­dor.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)