ANNA CASARRAMONA
CAPITANA DEL MAGIC STUDIO MANLLEU
“En la final de la copa vam saber aturar bé el Palau”
“Hem estat sempre allà contra les vallesanes. Si elles ens havien guanyat els cinc partits, volia dir que havien fet les coses bé i que a nosaltres ens havia faltat aquell punt de ser més agressives de cara a porteria”
Les estructures tècniques dels equips femenins es reforcen i hi ha molta qualitat. El nivell ha augmentat
Estem davant d’una de les millors jugadores de l’hoquei sobre patins català i mundial de sempre. La manlleuenca Anna Casarramona (1994) ha liderat el Magic Studio Manlleu per obtenir la segona copa del club trencant, a més, la imbatibilitat del Generali Palau (5-2), que havia derrotat les osonenques en els cinc partits precedents del curs. És la tercera copa de Casaramona, que n’havia guanyat una amb el Voltregà el 2011 i que havia estat present també en la primera del club osonenc (2015), el seu club de formació. Tricampiona del món amb la selecció espanyola i tricampiona d’Europa de clubs, va ser la jugadora més determinant de la final de diumenge a la Corunya amb 3 gols i dues assistències.
El cinquè gol de la final, de pitet superant les quatre jugadors rivals, deu ser un dels millors de la seva carrera...
Vam gaudir molt de la final. En aquell moment el Palau ja anava a tot o res. Defensivament tenien la necessitat de recuperar les boles de la manera que fos. Va ser una sortida de pressió en què vaig poder esquivar les jugadores, em vaig poder recolzar amb la Maria Díez i finalment arribar a porteria. Amb 4-2 i davant del Palau no ens en podíem refiar. El 5-2 ens va donar la tranquil·litat de pensar que, si fèiem la coses bé, ja la teníem.
Amb Díez tenen una complicitat especial.
Fa molts anys que juguem juntes, dos a Gijón i tres a Manlleu, i hem compartit deu anys amb la selecció espanyola. Ens coneixem molt. Tenir al costat una jugadora com ella fa que tu també milloris com a jugadora i com a persona. És molt exigent. Pura passió i sacrifici.
Són molt complementàries quant a l’estil de joc.
Ella és molt ofensiva i va de cara a porteria. Sempre està molt encertada i amb els anys també ha reforçat altres facetes del joc. T’hi pots recolzar molt quan estàs darrere de la porteria, una zona que nosaltres utilitzem sovint, i en zones interiors.
Ja els tocava vèncer el Palau i encara més quan el segon partit de la final de la lliga va ser igualat.
Hem estat sempre allà en els partits contra el Palau. Si elles ens havien guanyat sempre, això volia dir que havien fet les coses bé i que a nosaltres ens havia faltat aquell punt de ser més agressives de cara a porteria, d’estar més encertades. Elles tenen jugadores molt bones en l’un contra un i ofensivament són molt directes. En la final, les vam saber aturar bé.
La copa no ha estat precisament el seu fort quant a títols...
Sabem que és molt difícil guanyar una competició. És esport. No només has d’estar ben preparada. Hi ha molts altres factors que no pots controlar. A la Corunya se’ns ha ajuntat tot per fer una copa molt bona. No només un partit. En tots tres hem jugat a un nivell molt alt i n’hem gaudit.
Amb pocs canvis han aguantat un ritme molt alt en l’última setmana de temporada.
L’equip va passar per les lesions d’Eli Gurri, Maria Díez i jo també vaig estar lesionada. Ara l’equip ha pogut agafar una millor forma perquè hem pogut treballar totes juntes durant un mes i mig. Nosaltres juguem a anar a buscar el rival, tenir la bola i intentar un atac ordenat per mirar d’evitar contraatacs.
Li agrada el format d’ajuntar la copa masculina i la femenina?
Ens agrada que sigui conjunta. A l’hotel vam poder coincidir els equips masculins i els femenins. És una bona idea i n’hem pogut gaudir, i això fa que hi hagi més públic. La gent que ens ve a veure, a nosaltres, aprofita per veure algun partit masculí, i a l’inrevés.
Què li va sembla la intensa final Liceo-Barça?
Cada vegada és un esport més físic i en la final es va veure. El Liceo, com ja ha fet tota aquesta temporada, va igualar el Barça en l’aspecte físic. També es va veure la incidència en el joc de la bola aturada. El Liceo la va saber aprofitar molt bé.
El moment dur de la temporada va ser la derrota de la semifinal europea contra el Voltregà, tant per rivalitat com per la manera com es va encaixar?
La primera part la vam jugar molt bé. Després, mirant el vídeo i estudiant el partit amb el nostre entrenador, no acabem d’estar ben posades en les finalitzacions per fer prou mal a un equip que es tanca molt bé i que té una portera molt bona. Si aquests detalls no els cuides bé, et costa molt marcar. Vam arribar amb 0-0 a la mitja part havent arribat moltes vegades i això també ens va desgastar una mica. Elles, en la segona part, van estar millor. N’hem après molt d’aquell partit. No perquè perdéssim ha de ser un partit per oblidar, ni molt menys. En la copa vam fer un plantejament similar, però ajustant algunes coses que van fer que el partit de la semifinal de la copa (6-0) anés diferent.
Per què enganxa tant l’hoquei sobre patins femení?
Des de fa uns 5 o 6 anys enrere hi va haver un canvi. També hi va influir que Alejandro Domínguez entrenés la selecció espanyola femenina. Va ajudar molt a obrir els ulls, a buscar registres més ofensius. Cada vegada hi ha més entrenadors que venen de l’OK Lliga masculina, que tenen més preparació. Les estructures tècniques dels equips estan més reforçades, amb preparador físic... Vulguis que no, el nivell augmenta. De qualitat, n’hi ha molta i de noies que juguem en som moltes. Si cuides aquestes jugadores, hi ha espectacle dins la pista
Ara falta la professionalització...
L’hoquei femení va creixent però professionalitzar-lo és difícil. La majoria de jugadores estudiem o estudiem i treballem. Jo soc professora d’educació física a l’Escorial de Vic de primer i segon d’ESO. La majoria som també entrenadors. Jo soc coordinadora dels comarcals i de l’Escoleta del Manlleu. Parlo del cas del Manlleu. Tot plegat fa que no puguis dedicar-hi tant de temps, però com que ens agrada i és la nostra passió ho fem.
Té contracte en vigor o ha renovat pel Manlleu?
No, contracte no en tinc. Ens hem dit de paraula que continuo la temporada següent.
Va viure una experiència enriquidora al Gijón. Quan hi jugava, va viatjar expressament a Catalunya per votar l’1 d’octubre. Li van posar pegues, van ser comprensius?
Tenia partit dissabte a Gijón i diumenge era el meu dia lliure i podia fer el que volgués. No em van dir res, al contrari. Vaig tornar al vespre.
En parlaven a la plantilla?
Amb les més veteranes sí, una mica, amb naturalitat i tranquil·litat i cada una tenia la seva perspectiva. N’hi havia de més jovenetes que no hi entraven. No era un tema de vestidor.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.