El Lleida Llista s’ha reinventat per tercera vegada seguida a Europa amb el tècnic Albert Folguera de líder i un grup en què només Andreu Tomàs, Joan Cañellas i Bruno di Benedetto formaven part del primer bloc campió del 2018. Un projecte “de club amb tarannà guanyador”, descriu Oriol Vives (Santa Coloma de Farners,1989), heroi en la final contra el Sarzana amb quatre gols que van catapultar el Lleida a Andorra quan perdia per 0-2 en el descans. “En la mitja part estava tranquil; es veia que estàvem jugant bé, que arribàvem i que ells ens havien marcat en dues penjadetes”, relata el colomenc, designat MVP de la final. Havia fet quatre gols en l’OK Lliga aquest curs a la pista del Reus i ha estat, amb 24 gols, el pitxitxi de l’equip en la competició. “No soc gaire golejador i mai t’esperes que puguis fer quatre gols en una final. Es pot considerar en perspectiva que és el partit de la meva vida, i de fet mai abans havia guanyat un títol i ja tinc 32 anys. Costa molt. Però els meus gols són una anècdota. El títol és el fruit del treball de tot l’equip. Sabíem que la nostra competició era la CERS i ho vam tenir clar des que vam perdre els quarts de copa contra el Caldes quan ens van remuntar el duel.”

Mai abans cap club havia guanyat tres cops seguits l’ara denominada Europe Cup, la copa de la CERS de tota la vida. El Lleida iguala el palmarès, amb tres títols, al Barcelos (1995, 2016 i 2017) i al Novara (1985, 1992 i 1993). La fotografia de la trilogia no és sinó la del capità Andreu Tomàs aixecant el trofeu amb una estelada al coll, que portarà “fins que Catalunya no sigui un país independent”.

El tercer títol s’ha aconseguit contra un bloc perillós com el Sarzana, que en la semifinal va fer fora el Caldes, tercer en l’OK Lliga. El santcugatenc Joan Galbas en va ser el màxim culpable, amb tres gols, i en la final es va tornar a reivindicar amb un altre trio. “Ha jugat molt bé. Segueixo l’hoquei italià, però he d’admetre que m’ha sorprès”, explica Vives. El retorn de Bruno di Benedetto, el curs passat al Liceo –“és mig equip”, recalca Vives–, i els fitxatges de Jepi Selva, jugador clau per tècnica i experiència, i Martí Serra (Calafell), amb la complicada missió de substituir el retirat Lluís Tomàs sota els pals, han configurat un bloc rejovenit amb la rotació dels joves Sergi Folguera i Sergi Duch. Novè en la lliga el curs passat amb patiment, aquest curs ha acabat cinquè. “És una temporada per emmarcar”, sentencia Vives.