El fitxatge confirmat la setmana passada de l’argentina procedent del Benfica Flor Felamini, campiona de copa i de lliga amb el conjunt de Lisboa, és una de les cireretes del pastís del Vila-sana en una temporada engrescadora en la qual pretén fer un salt qualitatiu brutal. Fundat el 2003, el Vila-sana, club d’un poble amb poc més de 700 habitants, el més petit de l’OK Lliga femenina, i que té tres equips i un centenar de jugadores i jugadors, va pujar a l’OK Lliga femenina el 2017. Ara, amb el suport del seu públic fidel, liderat pel grup de suport Els Utxa’s, s’ha marcat objectius ben ambiciosos en el marc d’una estratègia que ja va iniciar ara fa uns quatre anys. Aspira a “lluitar pels títols i accedir a la lliga europea”, recalca el seu president i mecenes, Ramon Porta, corejat sovint al pavelló amb el renom de Florentino. L’entitat ha fet una revolució conceptual. “Ens hem adonat que hem d’afegir fitxatges de renom a les jugadores del planter perquè millorin al seu costat”, declara. El Vila-sana va ser novè el curs passat. En el seu imaginari col·lectiu hi ha emmarcat el triomf en la copa de Reus 2019 contra el Palau en quarts, en els penals.

El degoteig d’incorporacions ha estat constant en les últimes setmanes. El Vila-sana ha fitxat les argentines Luchi Agudo, Valentina Fernández –totes dues titulars en la darrera final dels WRG 2019–, i Flor Felamini (Benfica), heroïna en la final de la Intercontinental en què el Concepción va derrotar el Gijón. També s’ha tancat un acord amb la portera portuguesa Sandra Coelho (UD Vilafranquense) i amb les catalanes Laura Barcons (Voltregà), que té clar que vol “disfrutar i aixecar títols” i la portera Laia Navarrete (Cuencas Mineras), que cobreix la baixa de la vendrellenca Anna Ferrer, que ha deixar empremta després de més d’una dècada en el Vila-sana. També podria tenir plaça en el primer equip la portuguesa de 16 anys Maria Inés Gaiveu (Stuart). No es descarta el darrer fitxatge d’una golejadora de proximitat. Del curs passat, continuen Victoria Porta, màxima golejadora, amb 16 gols, i la seva germana Maria Porta.

El club del Pla d’Urgell no ho tindrà fàcil. Costa acoblar un equip i trobar sinergies guanyadores. L’encarregat d’aconseguir-ho és l’exjugador del Lleida Llista Lluís Rodero, que va agafar les regnes del primer equip al gener, quan les coses no rutllaven, i que exerceix també de director esportiu. Ara alterna la direcció esportiva amb el primer equip. S’expressa amb il·lusió, però també amb cautela: “El primer objectiu és fer un grup i un equip, i anar millorant a poc a poc. Començarem la pretemporada el 30 d’agost, tot que aquests dies fem les primeres sessions sense tenir totes les jugadores”, explica Rodero, que no defuig els objectius ambiciosos d’acabar “entre les quatre primeres per jugar a Europa, i amb el temps lluitar per algun títol”, però que té clar el que costa fer un bloc i la gran competitivitat de l’OK lliga: “Serà més complicada que mai, amb equips tan consolidats com el Palau, el Manlleu, el Cerdanyola i el Voltregà, que sempre és temible, altres de nouvinguts com el Liceo, que té jugadores de la qualitat de Maria Sanjurjo”. L’exdavanter té clar que proposarà “un joc vertical i ofensiu. No estarem tancats, però també hem de tenir cura de la defensa i de poder sortir al contraatac, amb variants en funció dels partits. Per establir el model de joc, he de conèixer abans bé les jugadores. L’objectiu és disfrutar i fer disfrutar la gent que omple el pavelló.”