Biel Pujadas té 21 anys i juga al Manlleu, el seu club de formació. Dissabte passat va disputar per primera vegada un partit de l’OK Lliga i s’hi va estrenar de manera notòria amb tres gols, un de penal (1/1), que van contribuir decisivament al triomf contra l’Alcobendas (6-4) en la tercera aventura del club a la màxima categoria després d’haver-s’hi estrenat en els cursos 2014/2015 i 2016/17. És el segon màxim golejador de la primera jornada, rere l’asturià Gonzalo Pérez (4). Un jugador d’àrea rematador dels que fan mal al segon pal. “La meva feina és fer gols, però fer-ne tres és el debut somiat. Tenia moltes ganes de jugar a l’OK Lliga i tinc clar que això no vol dir que tot el curs estigui bé”, reflexiona prudent. Sap que els espera “un curs molt bonic i també molt dur” a l’elit. “Quan estiguem jornades sense puntuar hem de saber assumir-ho psicològicament i fer un pas endavant”, assenyala.

L’alegria de la família Pujadas la va completar si fa no fa dues hores més tard el seu germà petit Roc, també format al club osonenc –que subratlla que “es treballa molt bé amb grans tècnics”–, amb un gol amb el Noia Freixenet a Palafrugell (2-2), que va refermar el seu bon inici de curs després d’haver-se reivindicat contra el Barça en la supercopa. “Sabia que el Manlleu estava guanyant però no vaig saber que el Biel havia fet tres gols fins que no vaig arribar a casa. El nostre empat no és dolent en una pista complicada i amb la baixa de Bargalló, un jugador molt important.” Amb 19 anys, el campió del món júnior a Vilanova en els WRG 2019, viu la seva segona temporada al club. D’un perfil menys golejador –“tenim estils de joc complementaris i, de fet, hem jugat junts molts cops”, explica Roc–, és un dels joves amb més futur de l’hoquei mundial i va ser clau en el mundial. “En la fase prèvia no tant, però en la semifinal i la final em van sortir bons partits”, rememora satisfet. Té clar, però, el pa que s’hi dona: “Per molt que t’avisin que el salt a l’OK Lliga serà complicat, fins que no t’hi trobes no te n’adones. Ho has de viure. M’ha anat bé perquè després valores més el que tens.” El curs passat va fer 19 gols –tercer màxim golejador del Noia– i enguany sembla disposat a esprémer encara més la seva qualitat i velocitat per fer un pas endavant. “Em sento molt més segur de mi mateix i tinc més protagonisme. L’any passat va ser més difícil. Va ser el curs de l’adaptació.” Els germans, doncs, han iniciat l’exercici amb molta empenta i faran parlar. “De ben petits, des de benjamins, ja jugàvem junts perquè jo reforçava els grans i el Biel, amb dos anys més, és d’una categoria superior.” Van coincidir durant tres temporades a l’OK Lliga Plata amb el Manlleu, club en què també juga el seu cosí germà Marc Pujadas. “Tenen velocitat, joventut i un joc descarat. Són els meus amics i espero que se salvin”, reflexiona Roc respecte del Manlleu, que avui visita l’Ateneu (19.30 h). Els Pujadas s’enfronten per tercer cop. Els dos primers van ser en la lliga catalana, amb triomf sadurninenc. “Quan jugo contra el Manlleu em resulta complicat perquè em coneixen molt”, admet Roc. “En la darrera lliga catalana ens fer un 5-0 però vam competir. A dos minuts del final estàvem 2-0”, recorda Biel, que constata que serà impossible que tots dos surtin contents del duel.