MARC GUAL
JUGADOR DEL FORTE DEI MARMI
“Volíem viure l’experiència vital en un altre país”
Fitxat per jugar la lliga europea, a la qual el seu club va renunciar, i mentre no s’articula l’alternativa, diumenge va tornar a calçar-se el patins dos anys després i va signar 3/3 en faltes directes a l’A2 italiana amb el segon equip del Forte
Un fora de sèrie
Marc Gual (Sant Sadurní d’Anoia, 1980) ha guanyat 32 títols en l’àmbit de clubs (26 en el Barça, 5 en el Reus i 1 en el Liceo), ha estat un dels directors de joc de més qualitat i visió de les dues darreres dècades, a més d’un jugador valuós en les boles dividides i en tasques defensives. Un ‘fuoriclasse’, com li diuen a Itàlia. Amb Espanya va guanyar cinc mundials i quatre europeus i amb Catalunya va celebrar la copa Amèrica. A la foto apareix amb Mirko Bertolucci, el tècnic del Sarzana
Fent de delegat en el Barça m’he adonat de la gran feinada que hi ha al darrere, sobretot en els equips més petits
Marc Gual va tornar a jugar diumenge després de dos anys i quatre mesos. No disputava un partit oficial des de l’1 de juny del 2019, quan el Barça va vèncer a Alcobendas en l’OK Lliga (2-5), però va marcar tres gols de falta directa en tres intents amb el segon equip del Forte dei Marmi en la primera jornada de l’A2 italiana, en la qual van caure per 5-9 contra del Castiglione. El català, que havia exercit de delegat del Barça les dues últimes temporades, va despenjar els patins seduït pel projecte del Forte dei Marmi en la lliga europea, tot i que la renúncia dels equips de l’EHCA a la competició l’ha deixat de moment sense partits en l’àmbit continental i agafa la forma amb el segon equip, esperant que els grans d’Europa organitzin una competició paral·lela a partir del gener. Tal com ja estava establert prèviament, no juga amb el primer conjunt del Forte la lliga perquè les tres places d’estrangers les ocupen tres catalans: Pedro Gil, Martí Casas i Xavi Rubio.
Com va anar el primer partit?
Em vaig sentir bé però va anar malament perquè vam perdre per 5-9, però s’ha de dir que el Castiglione és possiblement el millor equip de la categoria A2.
Tres de tres en faltes directes, déu-n’hi-do? Era un porter jove?
No, era un porter experimentat que havia jugat en la màxima categoria italiana.
És cert el mantra sobre el menor rigor defensiu a Itàlia?
Hi ha equips que defensen prou bé, tot i que sí que és cert que potser hi ha un joc més caòtic, de més amunt i avall, que no pas en l’OK Lliga.
Certament, els seus companys d’equip de diumenge eren molt joves. Notava que potser li tenien massa respecte?
Vaig intentar marcar el ritme del partit, tant perquè frenessin una mica com, de vegades, perquè anessin més de cara a porta perquè els veia cohibits per la meva presència. De vegades ja m’entreno amb ells, i també tinc bona sintonia amb el seu entrenador, que em demana consells.
Jugarà més partits amb el segon equip?
No ho hem acabat de perfilar. Em van dir que era obligatori jugar aquesta primera jornada per validar la fitxa, i ara hem d’acabar de concretar si jugo altres partits a casa quan no coincideixi amb el primer equip.
Per què ha tornat a posar-se els patins?
Sempre havíem dit que teníem ganes de viure una experiència en un altre país per experimentar un altre hoquei sobre patins, una alta cultura, un altre estil de vida. I va sorgir una gran oportunitat a Forte dei Marmi, una ciutat turística on es viu molt bé i a un ritme força més calmat, de vegades massa, que a Catalunya, i amb un projecte esportiu atractiu.
Deu haver après moltes coses en la seva etapa de delegat.
Sobretot m’he adonat de la gran feinada que hi ha al darrere perquè els jugadors puguin fer la seva feina tranquils. I en el Barça, encara, perquè que hi ha moltes persones que t’ajuden. He après molt de l’Edu, del Jordi, del Dani, de tots. Però en els equips amb menys mitjans, un delegat fa moltes hores de feina.
Amb els canvis en la presidència en el Barça i en la secció, tenia la possibilitat de seguir?
Sí, el Gaby Cairo em va oferir la possibilitat de continuar fent de delegat aquest curs, i li estic mot agraït, tant a ell com al Barça.
I arriba a Itàlia i els equips de l’EHCA es desmarquen de la lliga europea, la competició que havia de jugar amb el Forte, club amb el qual té dos anys de contracte...
M’ho he pres amb calma i tots esperem que al gener, i també en funció del que passi en l’assemblea de la Wold Skate d’ara al novembre, es pugui articular una nova lliga europea i pugui jugar.
Com ha començat el primer equip del Forte?
De moment les coses han anat bé perquè vam guanyar la supercopa contra el Lodi remuntant en la tornada a fora per 1-5 amb 5 gols de Gil tot i perdre el primer partit de l’eliminatòria. La supercopa és aquella competició que quan es guanya no se li dona gaire importància però quan es perd genera nervis i pressió, i per això ha estat important guanyar-la. En la lliga som tercers, amb tres victòries i dos empats.
Serà tècnic en el futur?
Em vaig treure el títol i sempre m’ha agradat, tot i que encara no m’ho plantejo.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.