El comiat d’una llegenda
Aitor Egurrola, baluard a la porteria del Barça 24 temporades i posseïdor del rècord de títols del club, revela que el detonant de la seva retirada és que no li han ofert la renovació, però es mostra agraït amb el club que “porta al cor”
El porter i capità del Barça Aitor Egurrola (Castelldefels, 1980) va explicar ahir amb emoció i tots els honors en una roda de premsa presidida per Joan Laporta, que es retirarà quan acabi el curs perquè no li han ofert la renovació, posant fi a contracor però amb múltiples agraïments a una carrera dilatada de més de dues dècades d’èxits en el club i 24 temporades en el primer equip que l’han convertit en una llegenda en actiu. La cerimònia va esclatar amb un aplaudiment espontani. Tothom dret. “És una llegenda viva, un exemple. Una de les persones que fan que aquest club sigui més que un club”, va afirmar amb èmfasi Laporta, que va cedir el protagonisme a Egurrola: “Estic nerviós, orgullós i agraït, al club i a tots els treballadors que han fet possible aquest homenatge, que impressiona bastant.” Certament, hi havia una gentada, amb una escenificació ben cuidada que recordava compareixences futbolístiques i que va incloure un vídeo de grans moments de la carrera d’El Pop, renom que li va posar l’exjugador Gaby Cairo, ara altre cop dins l’organigrama de l’entitat. El porter va prosseguir explicant el perquè de l’adeu: “No amagaré que la meva intenció era seguir un any més, però, malauradament, el Barça em va comunicar fa dues setmanes, em van dir que en una decisió consensuada per la direcció tècnica i esportiva, que havien decidit no renovar-me. Primer no ho vaig encaixar gaire bé, però el club ha de prendre les seves decisions. Sempre he tingut claríssim que em retiraria en el Barça. Per això vam acordar anunciar-ho. A partir d’aquí només tinc paraules d’agraïment.” “Gràcies, Barça, amb majúscules, i a tu, president, només et puc dir que ha estat un honor defensar l’escut del club que porto al cor durant 24 anys.” També va subratllar el tracte rebut per “la gent” amb qui va “coincidir en el Castelldefels i l’Horta”: “Gràcies per fer-me estimar l’hoquei. I a les federacions, l’espanyola i la catalana, i als mitjans de comunicació, pel tracte sempre respectuós, i als aficionats del Palau, a la Penya Sang Culé i Meritxell.” L’estimat homenatjat va pronunciar una frase que el defineix: “M’agradaria que em recordessin com un bon company. M’agradaria tenir les portes obertes del vestidor, amb això em conformaria.” Igualment, va retre tribut als responsables mèdics del club, que li han permès arribar als 41 anys tot i els “problemes als genolls”, i “als entrenadors, delegats i caps de premsa”. “Tinc al davant els components de l’actual plantilla, que representen tots els companys amb qui he tingut l’honor de compartir plantilla. Tots els títols són vostres. Trobaré moltíssim a faltar el caliu i l’alegria del vestidor.”
Xavi Hernández, present
La litúrgia solemne del moment, amb la família a primera fila, companys, tècnics i membres de la resta de seccions –hi van ser, entre d’altres, el tècnic del primer equip de futbol, Xavi, i el porter de l’handbol Gonzalo Pérez de Vargas i el seu tècnic Juan Carlos Ortega–, el va emocionar. Amb llàgrimes als ulls, es va adreçar a la seva família, a la seva dona, Ingrid, i als seus dos fills, Josu i Gael –“Gràcies per entendre els meus enuigs i relativitzar les derrotes”–, i als seus pares, “aita (Fernando) i ama (Agur)” –especialment a la seva mare–, dels quals va destacar, amb una gran emoció i la veu tallada, el suport rebut: “Sense vosaltres, res d’això hauria estat possible.” Tanmateix, va revelar que el president li ha ofert seguir vinculat en el Barça, però que, de moment, té feina en una empresa amb el seu germà. “Visca el Barça i visca l’hoquei”, va proclamar per tancar el seu discurs.
Egurrola lidera amb 77 títols el rànquing de la història de l’entitat. Rere seu, en el global, hi ha el mític porter de la secció d’handbol David Barrufet, que va obtenir 71 llargs títols. El rècord anterior en la secció el lluïa el malabarista Beto Borregán, amb 58. El seu dorsal 21 està penjat al Palau. És l’única samarreta de la secció d’hoquei sobre patins. El número 1 d’Egurrola –literal i metafòric– li farà companyia aviat, com va reconfirmar Laporta: “Sempre estarà present al Palau.”
Amb 18 anys, i aprofitant una lesió de Carles Folguera, el seu ídol, va debutar en el primer equip amb Carlos Figueroa d’entrenador el 31 d’octubre del 1998 a Riazor (2-2). Demà, precisament, el Barça visita el Liceo en el mateix escenari (17 h) en l’OK Lliga. Una picada d’ullet del destí.
“Em quedo amb l’última copa d’Europa a Porto”
“Potser perquè és l’última, però em quedo amb la copa d’Europa del 2018, guanyada a la pista del Porto”, va precisar el porter català, que al final de l’acte celebrat a l’Auditori 1899 es va fer la foto amb les 77 copes conquerides. Com va dir Laporta: “Les 77 juntes impressionen. Mai les havia vist juntes.” Aquest curs, encara tindria l’oportunitat d’arrodonir la seva prolífica carrera arribant a les 80, ja que el Barça aspira a guanyar l’OK Lliga –és líder–, la copa i la Golden Cup, un succedani de la lliga europea que reunirà a la Corunya els millors equips.