Sí, la veritat és que va ser una final molt bona, de molt nivell, amb dos equips que es van mostrar molt atrevits, i va ser un gran partit d’hoquei, independentment del resultat, que al final va ser favorable al Manlleu.

Bé, al final alguna jugadora de l’equip l’ha de tirar. Sí, és veritat que hi havia estat pensant, no sabíem contra quin equip ens tocaria jugar la final, però havia pensat que si arribàvem a la tanda de penals tenia clar que el volia tirar allà on el vaig tirar, perquè ho tenia entrenat, independentment de la portera que hi hagués. Al final em va tocar tirar l’últim per decisió de totes i va anar bé.

És un moment que no oblidaré mai. Realment passa tot molt ràpid, tot i que el partit va ser molt llarg perquè es va arribar a la pròrroga i als penals. Són moltes emocions; encara a hores d’ara recordo perfectament com va anar tot, però no ho acabo de pair. Estic com en un núvol encara.

Era molt difícil tornar a guanyar la copa, i nosaltres no ens pensàvem que aquest any la tornaríem a guanyar. Hi anàvem amb l’expectativa de què passaria, però l’esport ens ha donat la recompensa de tot el treball que hem fet durant la temporada i l’esforç que hi hem dedicat en cada entrenament i hem pogut tornar a aixecar la copa.

Sí, ens queden tres partits de lliga i ja estem matemàticament classificades per al play-off. El títol de lliga encara el podem guanyar. Aquesta setmana ja ens posem a treballar de nou per poder acabar al més amunt possible a la lliga i afrontar amb garanties el play-off.

La veritat és que aquest any tots els equips s’han reforçat. Els clubs estan treballant molt bé, estan apostant pel femení, sobretot aquests quatre equips de la part de dalt i algun més també, i s’està notant moltíssim. Ens costa molt guanyar-nos entre tots els de dalt i això és perquè els entrenadors també estan molt formats, hi ha molt de nivell i cada vegada les jugadores són més professionals, i això al final es nota.

Sí, al final aquests reconeixements són bonics de rebre. Et sents valorada per tota la feina que has fet durant tants anys. Potser quan et vas entrenant i vas jugant campionats dia a dia no t’adones de tot el que estàs fent, perquè ho fas perquè t’agrada, però quan reps aquest reconeixement com pot ser la insígnia d’or et sents molt estimada i valorada per la feina i l’esforç que hi dediques. Ja ho saben els de la federació, que estic molt agraïda per tot el suport que m’han donat.

És una decisió que tard o d’hora havia d’arribar. Soc molt conscient que volia acabar al màxim nivell com a jugadora. Jo personalment com a jugadora soc molt exigent amb mi mateixa i volia acabar al màxim nivell. Potser, evidentment, no acabaré al màxim nivell perquè tinc una edat, però sí que acabaré molt satisfeta de tota la feina i de com estic en el dia d’avui. Això és el que he volgut sempre i, per sort, al final puc acabar d’una manera molt bonica i molt feliç. Estic molt tranquil·la amb mi mateixa amb tota la feina feta.

Hi ha hagut títols que no els he aconseguit i com a jugadora no els aconseguiré, que són la supercopa i la copa intercontinental de clubs, que també es va jugar un any. No tinc tots els títols, però estic molt orgullosa del camí i del recorregut, i sobretot de totes les persones que formen part de la meva vida i que he conegut gràcies a l’hoquei.

Al final jo no em desvincularé mai de l’hoquei. Ara mateix sí que deixo el Club Patí Manlleu com a jugadora i com a coordinadora, però segueixo a la federació espanyola en la formació de base; això significa que aniré fent entrenaments al CAR de Sant Cugat amb totes les jugadores que destaquen en les categories de base i així podré ajudar en la formació de totes aquestes noies i ajudar també el seleccionador perquè estiguin ben preparades si les vol agafar.

Jo penso que sí, i a part d’important, és una cosa que em fa molta il·lusió i em motiva molt. I a més, personalment puc seguir creixent com a persona vinculada a l’hoquei i com a entrenadora perquè estic al costat d’entrenadors importants i que són referents en el món de l’hoquei com Guillem Cabestany, Ricard Muñoz, Sergi Macià, Carles Cortijo. Són membres de la federació espanyola i és un grup de treball molt professional, i personalment a mi també m’anirà molt bé per aprendre.

Doncs no ho sé, jo també em faig aquesta pregunta. Ara encara soc jugadora fins a final de juny i encara no m’he plantejat si m’agradaria entrenar un equip sènior, un equip de l’OK Lliga femenina; no en tinc ni idea. Encara estic molt concentrada a ser jugadora i de moment entrenadora de la base. Això encara no m’ho he plantejat.