OK Lliga

El Reus reenganxa

OK Lliga. El finalista il·lusiona l’afició, que omple a casa i no falla al Palau en un cinquè duel memorable que s’afegeix a l’imaginari col·lectiu del club

Sense que sigui la cele­bració de cap títol, no hi ha dubte que el 7 de juny del 2022 pas­sarà a l’ima­gi­nari del Reus Depor­tiu com una gran data que serà recor­dada, inde­pen­dent­ment del que passi a par­tir de demà en la final con­tra el Depor­tivo Liceo, tot i que és cert que el record s’ampli­fi­carà o es diluirà una mica en funció del desen­llaç. El tri­omf en el cinquè par­tit de la semi­fi­nal de l’OK Lliga con­tra el gran Barça, con­que­rint el Palau ni més ni menys que per segona vegada en la sèrie, remarca el valor i el caràcter d’un equip infe­rior sobre el paper que ha sabut ren­di­bi­lit­zar les seves armes per donar la gran sor­presa davant de l’encara vigent campió, que va llui­tar fins al final lide­rat per un Pau Bar­galló genial que es va car­re­gar l’equip a l’esquena. L’exhi­bició del sadur­ni­nenc no va des­tor­bar de l’objec­tiu els dis­ci­pli­nats i con­cen­trats homes de Jordi Gar­cia, que mai no es van apar­tar del full de ruta dis­se­nyat pel tècnic reu­senc.

L’afició s’ha bol­cat de nou en l’equip, que no gua­nya la lliga des del 2011, amb aque­lla sol­vent plan­ti­lla diri­gida per Ale­jan­dro Domínguez. Gar­cia, que va viure com a juga­dor alguns dels plens històrics al Palau d’Esports, remar­cava ahir la ger­nació i la importància d’haver tor­nat a omplir el coli­seu del car­rer Gaudí, a més del gran nom­bre d’afi­ci­o­nats que, seduïts per l’equip roig-i-negre, es van fer sen­tir dimarts al Palau Blau­grana, que va pre­sen­tar una entrada de 2.616 espec­ta­dors. “Hi va anar molta gent de Reus, com si fos l’Ein­tracht de Frank­furt”, iro­nitza l’heroi Marc Julià. El Reus enganxa. O més aviat reen­ganxa. Els reu­sencs són cone­guts per la tra­dició popu­lar amb el renom de gan­xets.

La pere­gri­nació, en to anecdòtic, va reme­mo­rar èpiques pas­sa­des, com el cinquè enfron­ta­ment de la semi­fi­nal per­duda en què el Komando Ave­llana Grup d’Alli­be­ra­ment Naci­o­nal (Kagan) va robar el 29 de maig del 2001 la samar­reta d’Urdan­ga­rin.

Inex­pug­na­ble a casa

El Barça, campió de copa con­tra el Reus, havia gua­nyat els tretze par­tits de la fase regu­lar al Palau i va encai­xar dues der­ro­tes impen­sa­bles a pri­ori al Palau. De fet, no per­dia a la seva pista en la lliga des de l’octu­bre del 2020 con­tra el Liceo (3-4), un par­tit de lliga en plena pandèmia. En aquell moment, tenia una ratxa de tres anys i mig sense per­dre a casa –tres der­ro­tes, doncs, en cinc anys, afe­gint les dues con­tra el Reus–, unes dades que subrat­llen encara més el valor afe­git de la gesta.

Ara, la feina de Gar­cia és –a banda de pre­pa­rar la final con­tra un equip que “des­con­trola més els par­tits”, explica Julià– com­ba­tre l’eufòria i que l’equip no rebaixi la inten­si­tat. Ben tan­cat al qua­dre tallant les línies de pas­sada al segon pal i des de dar­rere de la por­te­ria del Barça, el Reus va reduir la capa­ci­tat de cre­ació del rival. Els dos por­ters, Càndid Ballart i Martí Zapa­ter, hi van con­tri­buir amb un gran ren­di­ment. Al davant, el Reus no ha neces­si­tat gaire pos­sessió, amb un mes­tre en la bola atu­rada com Julià –3/3 en el cinquè–, que en va fer dos a Egur­rola amb l’ara clàssic mètode d’aixe­car i picar, i un altre a Sergi Fernández de vide­o­teca. “No és per supèrbia, és un recurs, com ho és el tir directe o el toc amb la bola més lenta amb què vaig mar­car el ter­cer, apro­fi­tant el forat que Fernández va dei­xar a les cos­te­lles.” De fet, Edu Cas­tro va recórrer a Fernández per can­viar la dinàmica, tot i que no havia estat titu­lar: “El nos­tre segon entre­na­dor em va avi­sar que can­vi­a­ven el por­ter. I vaig pen­sar: «Mala­ment.» Però el Jordi Gar­cia li va dir: «Tran­quil, que el farà.»” L’olotí admet que eli­mi­nar el Barça va ser tota una sor­presa: “Si soc sin­cer, si hagués hagut d’apos­tar a favor del Reus, no ho hau­ria fet, tot i que arribàvem amb con­fiança.” El gole­ja­dor té clar el punt d’inflexió de la tem­po­rada: “Quan vam per­dre per 9-5 a Man­lleu vam veure que havíem de defen­sar millor i jugar amb ordre en atac.”

EL PROTAGONISTA

El segon tècnic em va avisar que sortia Fernández a aturar la tercera directa i vaig pensar: “Malament.” Li vaig buscar les costelles i va entrar

LA DADA

Si soc sincer, si hagués hagut d’apostar pel Reus, no ho hauria fet, tot i que nosaltres hi arribàvem amb confiança
La derrota per 9-5 a Manlleu va marcar un punt d’inflexió i vam començar a defensar i atacar amb ordre
Marc Julià
5
títols
de lliga té el Reus, mentre que el Deportivo Liceo n’ha guanyat set, el darrer el curs 2012/13
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.