JORDI GARCIA
ENTRENADOR DEL REUS VIRGINIAS
“Eliminar el Barça en les semifinals és molt gros”
“Hi vam arribar en un moment òptim mental i físic, i vam tenir un punt de sort. Vaig dir que seríem millors a final de curs, però no m’esperava tant”
“Si haguéssim guanyat un partit de la final, hauríem pogut capgirar la dinàmica”
Marc Julià, per mi, és l’MVP del curs. Quan el vam fitxar era un interior pur i ara juga de tot. I tothom ens deia: “Voleu dir?”
Jordi Garcia (Reus, 1973) ha aconseguit com a tècnic el que mai va poder tastar com a jugador: eliminar el Barça en un play-off de semifinals i a cinc partits. El Reus tanca un curs excel·lent amb el subcampionat de l’OK Lliga i de copa.
Deu ser orgàstic vèncer el Barça al Palau en un cinquè partit.
Sí, és històric. Vam fer uns grans quarts de final contra el Lleida tot i perdre el primer partit, remuntant allà en l’últim segon i remuntant a casa en el tercer partit, que se’ns havia posat complicat. Et toca el Barça i ets conscient que l’empresa és molt difícil. Penso que el pots guanyar una vegada per temporada. Però a cinc partits i amb el factor pista seu, és molt complicat. Històricament, el Barça mai havia perdut en un play-off una eliminatòria. És molt gros. Hi vam arribar en un moment de forma mental i físic òptim i, després, has de tenir aquell punt de sort. El que no hem tingut en la final el vam tenir contra el Barça.
Molta feina al darrere.
Érem conscients que fèiem un canvi generacional. Hi havia una qüestió econòmica, que era la primera causa, i després perquè enteníem que si anàvem al mercat, amb els diners que teníem, els jugadors no ens retornarien la inversió en rendiment. Per tant, havíem d’apostar per gent jove i gent de casa. Marxa Romà Bancells i apostem per Ferran Giménez. Hi ha una gran diferència d’experiència, però en algun moment li havíem de donar l’oportunitat. El director esportiu fa una aposta i hi anem. Des del primer dia, ja vaig dir que aquest equip seria molt millor al final de la temporada, tot i que, sincerament, no m’esperava que arribéssim a aquest nivell. Vam generar dubtes sobre si ens classificaríem per a la copa. I hem acabat jugant les finals de copa i de l’OK Lliga.
Hi ha un moment en què tot començar a quadrar?
La Golden Cup és el punt d’inflexió. Perdre 4-1 contra l’Oliveirense en la primera part, en què vam encaixar quatre gols en 4 minuts, ens fa fer un clic. Tant jo com els jugadors ens adonem que ens equivoquem en la manera de jugar.
Massa oberts?
Sí, massa agressius defensivament i amb poca lectura tàctica pel que fa a com perdem la pilota ofensivament. En la segona part ho rectifiquem i no hi som a temps. Allà canvia la història. Tenim lesions i hi ha jugadors que fan un pas endavant. I la conjunció d’experiència i joventut arriba a un punt de maduresa. El Reus vol jugar a l’atac i dominar el rival, sigui qui sigui, és la filosofia que tenim, però no preníem bones decisions individuals en el moment de perdre la pilota. Els balanços eren dolents i rebíem molts gols. Tu has de tenir un ordre per poder-lo trencar. Com més individualitats tinguis, millor el podràs trencar, i si tenim un jugador amb talent que trenca, la resta han d’estar ordenats perquè en cada partit hi ha 60 possessions i es marquen els gols que es marquen. Ara juguem més tancats i amb ajudes.
Hi ha molt d’estudi dels rivals.
Tinc el Ramon, el segon tècnic, que m’ajuda, i jo em passo el dia mirant vídeos. Hem de donar als jugadors la màxima informació possible. Per saber com podem fer mal i com ens poden fer mal a nosaltres.
Ja s’hi fixava quan era jugador?
Sempre. Manolo Barceló, que em va fer de tècnic molts anys, ja tenia clar que jo seria entrenador. És com ara Romà Bancells: jo ja sé que serà entrenador, perquè ja es veu.
És l’estil de jugador que de vegades incomoda i de vegades ajuda l’entrenador?
Són la prolongació i l’extensió del tècnic a la pista. També he de dir que les preguntes que em fa Marc Julià, o les que em feien Marc Tora i Marc Navarro al Vilafranca, són preguntes que et posen en una situació compromesa si tu no estàs preparat, però que també t’ajuden a millorar com a tècnic.
Diego Rojas ha estat un gran descobriment per al gran públic en el ‘play-off’.
L’esport actual va molt ràpid, perquè tothom està molt fort. No és el mateix esport que en l’època en què jo jugava. I Rojas té la virtut de prendre decisions amb rapidesa i no equivocar-se. Físicament està millorant molt. Ha guanyat uns sis quilos de massa muscular. Tant ell com el Ferran han agafat el rol de la professionalitat fixant-se en jugadors de l’equip que es cuiden molt. Han fet un salt de qualitat molt bèstia. I Marc Julià, al meu parer, és l’MVP de la temporada. Ha fet un canvi substancial. Quan el vam fitxar era un interior pur i ara juga de tot. I tothom ens deia: “Voleu dir?”
Per què té dos porters?
Pensàvem que es jugaria la lliga europea i això serien molts partits. Dic a tots dos que els vull per jugar, que triaré en funció de l’estat de forma i del rival, i això ha funcionat. Ballart ha fet un pas endavant, perquè la competència, tot i que al principi li va costar, li ha anat bé i ha acabat espectacular, i Martí Zapater ja havia viscut la situació al Noia amb el Xus i ha fet un salt. Crec que després de la del Barça, tenim la millor porteria del món.
Li costa triar en cada partit?
Al principi vaig tenir problemes per decidir. A partir del gener, amb el rodatge –jo no ho havia fet mai–, ja no. Fins i tot diria que ells ja sabien quina decisió prendria jo. I l’equip mai no ha tingut dubtes, perquè confien cegament en els dos porters. Potser ha jugat una mica més Ballart, perquè té més experiència. Zapater m’ha confessat que no s’esperava jugar tants partits.
Parlant de porters, Carles Grau (Deportivo Liceo) va ser un dels grans artífexs de l’equip gallec en la final contra el Reus.
Ha estat el millor jugador del Deportivo Liceo, sensacional en els tres partits.
I arriba la final...
Hi vam arribar amb molta il·lusió i sorpresa, perquè ningú no s’ho esperava, i conscients que Riazor és una pista molt difícil. Si haguéssim guanyat un partit, hauríem pogut capgirar la dinàmica, perquè després d’haver eliminat el Barça els hauríem posat la por al cos. Però no vam ser capaços. Ells són molt verticals i en el tercer partit la seva efectivitat va ser molt alta. La plantilla del Liceo dels últims tres anys és molt bona.
Passarà factura l’èxit o podran mantenir el bloc?
En principi està tothom renovat, tret de Del Río, que marxa. Uns perquè ja ho tenien signat i els joves, Ferran Giménez i Diego Rojas, perquè van ser renovats a principi de curs.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.