Triple ‘Maracanazo’
Hoquei sobre patins. El triplet del Generali Palau és el fruit del caràcter d’un grup que ha guanyat tant la supercopa com la lliga europea i l’OK Lliga a la pista dels amfitrions
El 1950, la selecció de futbol de l’Uruguai va fer plorar l’estadi de Maracanã, ple a vessar amb 200.000 espectadors, en la final del mundial en què el Brasil va rebre la patacada més gran de la seva història esportiva. La gesta uruguaiana es va batejar com a Maracanazo, terme que s’ha extrapolat al llarg del temps per definir els títols assolits per equips al camp del conjunt rival. Hi ha alguna variació. Una de les més sonades i properes va ser la derrota en la final de copa del Madrid al Bernabéu contra el Deportivo quan l’equip blanc va celebrar els cent anys d’història. En aquest cas, es va crear el terme Centenariazo, una barreja ben trobada. El Girona de futbol a Tenerife n’és un altre de ben recent.
El Generali Palau va guanyar la lliga europea i l’OK Lliga al Maria Víctor de Palau-solità i Plegamans el curs passat, rendibilitzant una simbiosi perfecta amb la seva afició, amb tot un poble que vibra amb les seves jugadores de talla internacional. Aquesta temporada, però, les circumstàncies han estat radicalment diferents i, l’equip d’Ivan Sanz, ha celebrat els tres títols i el triomf en les semifinals de la lliga fora de casa, amb ambient advers i serrant les dents.
Tant la lliga europea com l’OK Lliga, curiosament, les ha obtingut a Gijón i contra el Telecable Gijón, un equip de gran tradició i qualitat que llueix a les vitrines cinc copes d’Europa i tres OK Lliga. Eren els dos millors equips de la competició continental i es van trobar en la final, jugada amb gran ambient a l’Adolfo Suárez d’Oviedo (1-2).
Cronològicament, el Palau va guanyar el primer títol de l’exercici, la primera supercopa de sempre, derrotant l’amfitrió, el Cerdanyola Feníe Energía, a Can Xarau per 0-6. Tot seguit va venir l’èxit europeu. En la copa, a Lleida, no va poder frenar la inèrcia del Martinelia Manlleu, que el va superar en els penals.
En la lliga, el Palau va ser tercer en la fase regular i va haver de contrarestar el factor pista contra el Vila-sana, segon i equip revelació amb molta qualitat. Es va classificar en el tercer partit amb un gol d’Aina Florenza en el darrer segon. En la final, de nou amb el factor pista desfavorable, el Palau va tornar a demostrar al pavelló de Mata Jove de Gijón que és el millor equip d’Europa i també el més competitiu, sense por ni complexoes davant de les adversitats i amb jugadores de caràcter, tant les pseudoveteranes –Busquets, Laura Vicente i Puigdueta– com les més joves que s’hi han emmirallat: la superpitxitxi Florenza, Colomer, Fontdeglòria i ara també Blackman, Juan i Gisela Vicente, que pugen amb l’ADN de sèrie.
Recepció a l’ajuntament
La plantilla serà rebuda avui a l’ajuntament de Palau-solità i Plegamans (19 h) i abans farà una rua pels carrers.