Una tradició fraternal
El fitxatge dels lloretencs Carles Grau i Marc Grau recupera per a l’equip la presència de germans que tan bons resultats ha donat al Barça, sobretot amb els torderencs Torner en els vuitanta i els argentins Páez més tard
-
A dalt, Carles Grau i el seu germà Marc en la pretemporada actual. A baix, els germans Páez al Palau. Joan Torner (6) i Josep Enric Torner (9), i els Trullols FCB / LLUÍS CRUSET / FCP. -
A dalt, Carles Grau i el seu germà Marc en la pretemporada actual. A baix, els germans Páez al Palau. Joan Torner (6) i Josep Enric Torner (9), i els Trullols FCB / LLUÍS CRUSET / FCP. -
A dalt, Carles Grau i el seu germà Marc en la pretemporada actual. A baix, els germans Páez al Palau. Joan Torner (6) i Josep Enric Torner (9), i els Trullols FCB / LLUÍS CRUSET / FCP. -
A dalt, Carles Grau i el seu germà Marc en la pretemporada actual. A baix, els germans Páez al Palau. Joan Torner (6) i Josep Enric Torner (9), i els Trullols FCB / LLUÍS CRUSET / FCP. -
A dalt, Carles Grau i el seu germà Marc en la pretemporada actual. A baix, els germans Páez al Palau. Joan Torner (6) i Josep Enric Torner (9), i els Trullols FCB / LLUÍS CRUSET / FCP.
Els germans lloretencs Grau, el porter Carles i el davanter Marc, tots dos internacionals, campions d’Europa i provinents del Deportivo Liceo, el campió de l’OK Lliga, recuperen la tradició fraternal del Barça, amb parelles de germans que han marcat època en el primer equip. Estirant el fil arribem fins a la dècada dels vuitanta, quan dos torderencs, el líder creatiu Josep Enric Torner (Tordera, 1960) i el bregador incansable Joan (Tordera, 1961), van ser fonamentals en el mític Barça campió de Josep Lorente. El fi estilista Josep Enric va ser considerat el millor jugador de l’època i va dur la batuta d’un equip de quirats. Format en el Tordera, club amb el qual va debutar en la divisió d’honor, es va fer un nom en el Barça durant sis temporades (1981-1987), quan hi va recalar procedent també del Liceo (1980-1981) i va triomfar també en el Noia (1987-1991). Llueix en el palmarès cinc copes d’Europa, quatre amb el Barça i una amb el Noia –l’única de la història del club sadurninenc, aixecada el 1989–, i quatre lligues, tres amb el Barça i la darrera amb el Noia. Joan Torner, per la seva banda, va arribar del Vic i va formar part del projecte blaugrana durant quatre temporades (1983-1987). També va anar a petar al Noia i va acabar la carrera en el Tordera, on s’havia format. Quatre copes d’Europa, tres amb el Barça i una amb el Noia, queden remarcades en el seu extens currículum.
La màgia argentina
En el segle XXI i finals del XX, dos argentins van deixar petjada. El gran organitzador José Luis Negro Páez (San Juan, 1969) –considerat també el millor del món de la seva època–, que va jugar en el Barça 13 temporades (1994-2007) i l’etern estilet David Páez (San Juan, 1975), malabarista que fins fa ben poc encara estava en actiu a l’Argentina i que va militar en l’equip blaugrana 14 temporades (1997-2011), longevitats que donen a entendre el gran rendiment que van oferir tots dos germans. David va passar primer com a cedit per l’Alcobendas que dirigia Quim Paüls per foguejar-se i tot seguit va triomfar en el Barça de Carlos Figueroa, campió de gairebé tot durant una dècada (1995-2005). El Negro, que va guanyar 7 copes d’Europa amb el Barça, va marxar per reforçar el Reus i també hi va destacar, celebrant la seva vuitena. David va tornar al seu país amb 8 copes d’Europa a la maleta.
El cas dels Trullols
El porter Carles Trullols (Barcelona, 1948-2021) ha estat un dels millors de la història i va marcar una època en el club en les sis temporades en què hi va jugar. Abans havia militat en el Vendrell, l’Espanyol, el Cerdanyola i el Vilanova. En el Barça va guanyar sis copes d’Europa seguides (del 1978 al 1983) i cinc lligues, entre altres títols. Amb la selecció espanyola va assaborir 4 mundials i 4 campionats d’Europa. Com a entrenador, Trullols va arribar a ser seleccionador espanyol, i va guanyar el mundial del 1989 a San Juan. Posteriorment va ser vicepresident de la Federació Espanyola de Patinatge. Però el curiós del cas, o potser no tant en un esport tan arrelat, és que el seu germà Josep Enric (Barcelona, 1959) va ser el seu suplent entre el 1978 i el 1983, amb una temporada de parèntesi (1981/82) en què va jugar cedit a l’Alcobendas.
Els Cáceres
També van coincidir de manera més efímera en el primer equip blaugrana els germans Cáceres, Nani (Barcelona, 1971) i David (Barcelona, 1974), la temporada 1993/94. El primer formava part de la plantilla que aleshores dirigia el tècnic Quico Aymar i el segon va tenir minuts provinent de les categories inferiors. Ignasi va debutar en el primer equip en la temporada 1989/90. Les dues següents va jugar cedit en el Dominicos i en la 1992/93 va tornar al Barça i s’hi va estar fins al curs 1995/96. David va triomfar en l’Igualada (1995-2008) i s’hi va retirar el 2013.
I els Vilallonga
Els germans Vilallonga, Joan Maria (1941) i Joaquim (1944-2017), nascuts a Barcelona i que van destacar en el Reus Deportiu de les sis copes d’Europa liderat per Joan Sabater, van viure plegats abans una etapa a les files del Barça (1961-1964). Hi van recalar procedents del CT Barcino. Joaquim va tornar a les files blaugrana durant dues temporades (1973-75).
