La màgia argen­tina

En el segle XXI i finals del XX, dos argen­tins van dei­xar pet­jada. El gran orga­nit­za­dor José Luis Negro Páez (San Juan, 1969) –con­si­de­rat també el millor del món de la seva època–, que va jugar en el Barça 13 tem­po­ra­des (1994-2007) i l’etern esti­let David Páez (San Juan, 1975), mala­ba­rista que fins fa ben poc encara estava en actiu a l’Argen­tina i que va mili­tar en l’equip blau­grana 14 tem­po­ra­des (1997-2011), lon­ge­vi­tats que donen a enten­dre el gran ren­di­ment que van ofe­rir tots dos ger­mans. David va pas­sar pri­mer com a cedit per l’Alco­ben­das que diri­gia Quim Paüls per fogue­jar-se i tot seguit va tri­om­far en el Barça de Car­los Figue­roa, campió de gai­rebé tot durant una dècada (1995-2005). El Negro, que va gua­nyar 7 copes d’Europa amb el Barça, va mar­xar per reforçar el Reus i també hi va des­ta­car, cele­brant la seva vui­tena. David va tor­nar al seu país amb 8 copes d’Europa a la maleta.

El cas dels Tru­llols

El por­ter Car­les Tru­llols (Bar­ce­lona, 1948-2021) ha estat un dels millors de la història i va mar­car una època en el club en les sis tem­po­ra­des en què hi va jugar. Abans havia mili­tat en el Ven­drell, l’Espa­nyol, el Cer­da­nyola i el Vila­nova. En el Barça va gua­nyar sis copes d’Europa segui­des (del 1978 al 1983) i cinc lli­gues, entre altres títols. Amb la selecció espa­nyola va assa­bo­rir 4 mun­di­als i 4 cam­pi­o­nats d’Europa. Com a entre­na­dor, Tru­llols va arri­bar a ser selec­ci­o­na­dor espa­nyol, i va gua­nyar el mun­dial del 1989 a San Juan. Poste­ri­or­ment va ser vice­pre­si­dent de la Fede­ració Espa­nyola de Pati­natge.   Però el curiós del cas, o pot­ser no tant en un esport tan arre­lat, és que el seu germà Josep Enric (Bar­ce­lona, 1959) va ser el seu suplent entre el 1978 i el 1983, amb una tem­po­rada de parèntesi (1981/82) en què va jugar cedit a l’Alco­ben­das.

Els Cáceres

També van coin­ci­dir de manera més efímera en el pri­mer equip blau­grana els ger­mans Cáceres, Nani (Bar­ce­lona, 1971) i David (Bar­ce­lona, 1974), la tem­po­rada 1993/94. El pri­mer for­mava part de la plan­ti­lla que ales­ho­res diri­gia el tècnic Quico Aymar i el segon va tenir minuts pro­vi­nent de les cate­go­ries infe­ri­ors. Ignasi va debu­tar en el pri­mer equip en la tem­po­rada 1989/90. Les dues següents va jugar cedit en el Domi­ni­cos i en la 1992/93 va tor­nar al Barça i s’hi va estar fins al curs 1995/96. David va tri­om­far en l’Igua­lada (1995-2008) i s’hi va reti­rar el 2013.

I els Vila­llonga

Els ger­mans Vila­llonga, Joan Maria (1941) i Joa­quim (1944-2017), nas­cuts a Bar­ce­lona i que van des­ta­car en el Reus Depor­tiu de les sis copes d’Europa lide­rat per Joan Saba­ter, van viure ple­gats abans una etapa a les files del Barça (1961-1964). Hi van reca­lar pro­ce­dents del CT Bar­cino. Joa­quim va tor­nar a les files blau­grana durant dues tem­po­ra­des (1973-75).