El que fa la nova llei –que, de fet, ja exis­tia una mica perquè ja s’havia d’infor­mar la fede­ració espa­nyola quan hi havia una com­pe­tició en què inter­ve­nien espor­tis­tes inter­na­ci­o­nals– és que ho posa negre sobre blanc, ho escriu, i estem sem­pre lli­gats. Una llei hau­ria de tenir vocació de con­tinuïtat mal­grat els can­vis de colors polítics del govern de l’Estat i això no ho fa. Perquè, per exem­ple, l’arti­cle 44 famós que vehi­cula la par­ti­ci­pació inter­na­ci­o­nal de selec­ci­ons, ho acaba dele­gant tot a l’auto­rit­zació del Con­sejo, encara que es com­plei­xin els requi­sits. Per tant, el CSD què dirà? Doncs dependrà del con­text polític. Estem allà mateix o pit­jor.

El que fa és que tot depen­gui d’una nego­ci­ació política. No hem evo­lu­ci­o­nat. I ara amb un perill, perquè sem­bla que si no tens els vis­ti­plau del CSD estàs fora de llei. L’acti­vi­tat espor­tiva és una acti­vi­tat regu­lada i hau­ria d’anar vin­cu­lada a l’acti­vi­tat pri­vada i no pas als poders públics. Les rela­ci­ons pri­va­des de les empre­ses d’aquest país no estan regu­la­des per les regu­la­ci­ons públi­ques. Per exem­ple, una empresa de Cata­lu­nya pot ven­dre els seus pro­duc­tes a fora. El con­cepte de fede­ració a Cata­lu­nya és dife­rent res­pecte del de l’Estat. Aquí som una enti­tat pri­vada que actuem motu pro­prio i no pas per dele­gació, i tenim tots els drets per arri­bar a acords amb qui sigui. Això és essen­ci­al­ment democràtic i fins i tot això ens ho qüesti­o­nen.

Nosal­tres com­plim tots els reque­ri­ments. Si pre­gun­ten sobre un esport català arre­lat, sor­tirà l’hoquei. Això és així en l’ima­gi­nari col·lec­tiu. I en l’altre requi­sit, està docu­men­tat que la cata­lana exis­tia abans que la fede­ració espa­nyola i que vam tenir rela­ci­ons amb la inter­na­ci­o­nal. Però estem en mans d’una nego­ci­ació política. Ja dic ara que llui­ta­rem. El minis­tre Miquel Iceta, en l’època en què els soci­a­lis­tes eren al govern amb Pas­qual Mara­gall, va donar suport a les selec­ci­ons cata­la­nes. Par­la­rem amb ell i pot­ser té aquesta sen­si­bi­li­tat i no ha can­viat. Ara hi ha un parai­gua legal, si s’aprova la llei en aques­tes con­di­ci­ons. Negar-nos això a nosal­tres quan s’accepta en altres ter­ri­to­ris de l’Estat, com ha pas­sat amb la pilota i el surf al País Basc, seria incon­ce­bi­ble.

Sí, el balanç és molt posi­tiu. Ens va aju­dar, pri­mer, el suport econòmic de la secre­ta­ria de l’Esport i l’Acti­vi­tat Física, i també que la UFEC tragués el sant Cristo gros perquè les coses fun­ci­o­nes­sin bé. Nosal­tres, com a fede­ració, vam apos­tar per un pro­ducte impor­tant. El calen­dari ens va aju­dar perquè poc després hi havia el mun­dial de l’Argen­tina i a les selec­ci­ons els resul­tava atrac­tiu venir. La selecció mas­cu­lina va der­ro­tar en la final França, el ter­cer clas­si­fi­cat del mun­dial i sub­campió euro­peu, per exem­ple. Tenim quan­ti­tat i qua­li­tat per ser cap­da­van­ters al món i que se’ns negui això es fa difícil d’enten­dre tant pel que fa al reco­nei­xe­ment inter­na­ci­o­nal com a nivell de la fede­ració espa­nyola, en la qual no estem ni en la comissió dele­gada. A aquells que fem pati­natge artístic, que juguem a hoquei, que tenim coses a dir i que conei­xem el dia a dia d’aquests esports, ningú no ens escolta.

La idea és que l’any vinent es faci, però en altres dates. Cre­iem que les dates ide­als serien a finals de juny o prin­ci­pis de juliol. Hem de seguir. No tindríem perdó de Déu si no ho intentéssim. Els par­tits van ser molt bons des del punt de vista espor­tiu, hi va haver audiències molt altes i els high­lights dels par­tits a inter­net van tenir un nom­bre de visu­a­lit­za­ci­ons bes­tial.

Tant en hoquei com en artístic com en skate. També estem tre­ba­llant en els esports urbans. Tota aquesta pro­jecció de futur es veu limi­tada per un sos­tre. Això no ens desa­nima, però pen­ses: quan­tes ener­gies dedi­ca­des quan les podríem dedi­car a altres coses més pro­fi­to­ses.

Sí. Ell va lide­rar l’intent de reco­nei­xe­ment del pati­natge català. Altres fede­ra­ci­ons ho van acon­se­guir i nosal­tres, malau­ra­da­ment, no vam poder. La nos­tra era la més com­pli­cada. Tenir força ens va bé en l’àmbit espor­tiu però alhora ens per­ju­dica en les rei­vin­di­ca­ci­ons perquè tenim més opo­sició. És impen­sa­ble que l’Estat renunciï, per exem­ple, al fut­bol i al bàsquet. I si vas tirant avall, ja vindríem nosal­tres.

De fet, no fa ni un any; el farà al febrer. M’heu de donar l’any de marge que encara no s’ha com­plert [som­riu]. És molt posi­tiu. Pri­mer perquè partíem d’un procés elec­to­ral llarg i com­pli­cat i això va per­ju­di­car la com­pe­tició, sobre­tot el pati­natge artístic perquè la tem­po­rada començava al gener. L’hoquei, no tant. Neces­sitàvem un suport impor­tant elec­to­ral i el vam tenir. Els clubs ens han aju­dat. Però en el dia a dia neces­sitàvem el seu màxim suport i juro que l’hem tin­gut. La fede­ració se sent acom­pa­nyada perquè, si no, amb els can­vis que hi ha hagut en el pati­natge artístic, hau­ria estat impos­si­ble. Això és el que fa que el balanç sigui posi­tiu, perquè vam estar entre sis i set mesos sense fede­ració, amb els mínims. Però per sort tenim un equip bes­tial de gent molt ben pre­pa­rada i que s’estima molt l’esport.

Estem tre­ba­llant molt en el tema de la for­mació. Ens ado­nem que som els que en sabem. No és falsa modèstia. Són resul­tats i tenim la quan­ti­tat d’espor­tis­tes. Estem en algu­nes moda­li­tats entre el 60 i el 70% de llicències cata­la­nes, de totes les de l’Estat. Tenim un interès espe­cial que l’hoquei i el pati­natge crei­xin al nos­tre vol­tant i tenim l’exper­tesa i el conei­xe­ment. Per això, volem fer una escola de for­mació que a través d’inter­net es pro­jecti al món. Vam fit­xar el Car­les Fol­guera per tirar enda­vant el pro­jecte i hi hem apos­tat molt, tot i que pre­senta difi­cul­tats econòmiques per la seva mag­ni­tud.