Dino Meneg­hin (1950), pivot italià mític i rocós, quan mili­tava en l’Ste­fa­nel Tri­este va etzi­bar un cop de colze a un rival que li va fer bro­llar sang del nas. Res exces­si­va­ment estrany tenint en compte la duresa amb què un dels millors pivots ita­li­ans i euro­peus de la història s’expres­sava a la pista, tret que en aquell 1990, en la part final de la seva car­rera, el juga­dor que va rebre era el seu fill Andrea (Ran­ger Varese), que en tenia 16. La lon­ge­vi­tat de l’un, sobre­tot, i la pre­co­ci­tat de l’altre, van pro­vo­car un enfron­ta­ment sin­gu­lar a l’elit, que gai­rebé des­a­fi­ava les lleis de la natu­ra­lesa.

Diu­menge pas­sat a Forte dei Marmi, una loca­li­tat de la costa ita­li­ana i amb un nivell de vida prou alt, els Gil van viure una situ­ació simi­lar, però sense cop de colze. L’etern sadur­ni­nenc Pedro Gil, de 42 anys, i que juga en l’equip local, es va enfron­tar al seu fill Kyllian (20 anys) –nas­cut quan ell mili­tava en el Porto–, cedit al Noia Frei­xe­net pel Barça en la fase en què tots dos es van clas­si­fi­car per a la fase de grups. El Noia va der­ro­tar el Forte per 3-1 i Kyllian va jugar a un bon nivell. “Em vaig sen­tir molt estrany. Sem­pre l’havia seguit com un afi­ci­o­nat més. Però ho vaig dis­fru­tar molt”, explica Kyllian, que admira el seu pro­ge­ni­tor per la seva experiència, qua­li­tat i dedi­cació: “A l’estiu fa sis dies de gimnàs i li he de dir que vin­gui una estona a la pis­cina. Sem­pre arriba el pri­mer i es queda després de l’entre­na­ment. Fa vuit anys ens va dir que pot­ser ja seria el seu últim any, i segueix a un gran nivell. És bru­tal.” El res­pecte per una car­rera prolífica i plena d’èxits, però, no treu que l’hagués picat amb iro­nia els dies pre­vis al par­tit. En una de les vide­o­tru­ca­des, la seva mare es va posar seri­osa i va fer “pro­me­tre al seu pare que ani­ria amb compte”, i que si ho com­plia “ella ani­ria a favor del Forte”: “El meu pare va esti­mu­lar els seus com­panys amb un bere­nar si gua­nya­ven, per no sen­tir-me després. Jo ja li vaig dir que els gua­nyaríem.” Kyllian va ser titu­lar i va mar­car Pedro: “M’agra­den els rep­tes. Em va superar en diver­ses oca­si­ons, però també li vaig robar alguna bola.”

Una de les per­les va ser veure com el des­a­com­ple­xat fill –vir­tut que du als gens– va fer un penal clar al pare. “Li vaig dir que s’havia tirat, però el vaig tocar. Ell em va veure venir i va ser llest. De seguida, que és d’agrair, va venir a acon­se­llar-me que vigilés amb aques­tes acci­ons.” També va come­tre la desena falta. El seu pare va llançar la directa però no va mar­car. Kyllian, cla­ri­vi­dent, va donar l’assistència del gol de Mit­jans.

El petit dels Gil va debu­tar amb el Barça d’Edu Cas­tro en l’OK Lliga el curs pas­sat a Pala­fru­gell (5-6), just en un par­tit històric en què els blau­grana van igua­lar el 17/17, el millor inici de qual­se­vol equip en la màxima cate­go­ria que ja havia acon­se­guit el Barça de Car­los Figue­roa el curs 2004/05. Inter­na­ci­o­nal en les cate­go­ries infe­ri­ors –va jugar l’euro­peu sub 17 el 2017–, ha seguit la petja del seu pare i ha jugat als plan­ters del Porto, el Noia, el Val­dagno, el Forte i l’Spor­ting, club del qual va reca­lar en el Barça quan era juve­nil, el 2018. El curs pas­sat va ser el màxim gole­ja­dor del segon equip en l’OK Lliga Plata amb 23 gols. “Encara que admeto que de vega­des em vaig sen­tir una mica mare­jat per tants de can­vis, el cert és que la riquesa d’estar a diver­sos equips de base m’ha anat bé i també m’ha permès par­lar diver­sos idi­o­mes. Dels equips d’aquí he après la defensa; de Por­tu­gal, el caràcter ofen­siu d’anar sem­pre de cara a por­te­ria, i d’Itàlia, el tema físic.” Tot i això, admet que quan va arri­bar al Barça va haver de fer un pas enda­vant: “Vaig patir durant dos anys perquè no defen­sava prou i vaig haver de millo­rar.”

Pedro Gil ha jugat en el Noia, el Tene­rife, l’Infante de Sagres, el Porto, el Reus, el Val­dagno, el Forte dei Marmi i l’Spor­ting. Mai en el Barça. En canvi, no va tenir cap objecció que Kyllian s’unís al pro­jecte de for­mació blau­grana. “Sem­pre m’ho diuen perquè el meu pare és del Madrid de fut­bol, però ell volia el millor per a mi. Em va dir que havia tru­cat el Barça i em pen­sava que deia que el volien a ell. Li vaig fer ense­nyar el mis­satge perquè creia que m’estava vacil·lant. Em va dir que triés, i li vaig dir que jo tenia 16 anys i que volia el seu con­sell. Em va fer apun­tar els aspec­tes posi­tius de l’Spor­ting i els del Barça, i la balança es va decan­tar pels blau­grana.”