Paradoxa: era defensa

Una curiositat. De jove era defensa. Luís Sénica (Benfica) va ser el visionari que el va posar al davant per primer cop, alternant amb la defensa. Amb Pedro Nunes ja no es va moure del davant.

Està en ratxa. Dijous a Lodi va marcar dos dels tres gols que van permetre al Barça remuntar un 2-0 a Europa (2-3). De fet, ha sucat en els quatre partits de la lliga europea, en la qual el Barça ja és primer de grup quan falten dos partits de la lligueta. A Reus, diumenge, en va clavar un parell més, amb dos trets exteriors. El primer, rara avis, després d’una conducció. Ha marcat en els últims vuit partits de l’OK Lliga. La majoria dels seus gols, però, són fruit de l’habilitat per guanyar la posició, acció en què la seva envergadura (1,86 m) té un paper clau, i llançar a porteria amb rapidesa en el joc interior, una batalla per l’espai i per conquerir el segon pal, la pedra filosofal de l’hoquei sobre patins, i es nodreix de les bones assistències dels seus companys, amb Pau Bargalló líder natural en aquest apartat. Els equips contraris saben que la clavarà però no ho poden impedir.

L’internacional és una assegurança i ha superat sempre la xifra dels 40 gols amb el Barça. Aquest curs n’ha marcat 31 en la lliga, tres en la copa, un en la supercopa i set a Europa: 42.