Mònica Catalán, Minerva Contreras, Raquel Santiago, Aida Cortés, Concepció Fontanilles, Noemí Dulsat, Mariona Carmona, Teresa Torrents i Montserrat Garcia. Amb elles, com qui diu, va començar tot. Són les nou dones catalanes, al costat de la gallega Mónica Rodríguez, que van guanyar l’europeu a Oviedo el 1995 dirigides pel tècnic català Miquel Umbert. Set seleccions van lluitar entre el 17 i el 21 d’octubre i Espanya va guanyar els sis partits de la lligueta, amb un 3-0 contra Portugal i un 4-0 contra Itàlia, entre altres resultats, que exemplifiquen la seva superioritat. Sorprenentment des d’una perspectiva actual, Portugal va quedar fora del podi. Itàlia va ser segona i Suïssa tercera. Aquella selecció havia guanyat el mundial del 1994 a Tavira (Portugal) superant el Canadà en la final (5-3) i simbolitza l’inici del domini al continent, amb vuit títols en les setze edicions des que el campionat es va institucionalitzar l’any 1991. Una curiositat és que Dulsat, actual delegada de l’equip, va guanyar el bronze als WRG Barcelona 2019 en Roller Derby.

En total, l’hoquei català té 66 convocades de les 82 que els diferents seleccionadors han anat cridant en els vuit europeus guanyats, el darrer dissabte a Olot. Evidentment, hi ha repeticions. El cas més cridaner és el d’Anna Casarramona, campiona en els set darrers europeus i que només té 29 anys. L’hoquei asturià ha nodrit la resta de les seleccionades, amb jugadores del Telecable, el vigent campió d’Europa i un dels grans equips del continent en les dues darreres dècades. La gallega María Sanjurjo hauria trencat la dicotomia i, de fet, va ser convocada per jugar a Olot, però es va lesionar i va ser substituïda per una vuitena jugadora catalana, Mariona Colomer, del Generali Palau.

Espanya ha cridat onze jugadores en els dos darrers campionats, per si de cas. Tot va començar el 2021 amb l’europeu de Luso en plena pandèmia i amb possibilitats de baixes per casos positius. El 1995, en la fitxa tècnica del 4-0 contra Itàlia que segella el títol només hi apareix un canvi. Un fet ara impensable en l’hoquei sobre patins de rotacions i un nivell físic força més elevat, tot i que a Olot, Itàlia, tercera, ha jugat amb ben pocs canvis. Quant als tècnics, n’hi ha de catalans –Miquel Umbert, Joan Solé i Ricard Muñoz–, un d’asturià –Alberto Mazón–, un de basc –Ricard Ares– i un d’argentí –Alejandro Domínguez–. Tots ells han llaurat una basta trajectòria en l’hoquei català. Itàlia va arrencar amb dos títols seguits i Espanya va guanyar el tercer europeu el 1995. Però no va repetir fins al 2009 a Saint-Omer (França), on va iniciar la sèrie de set que va culminar dissabte contra Portugal: 4-0.