La carta d’agraïment

Bones a tothom

Després de la noticia de la meva destitució del passat dia 27, voldria fer un petit comunicat per expressar com sento i agrair a totes les persones que estan al meu costat (molta gent m’ha trucat pensant que era una innocentada; jo també ho vaig pensar-ho; per això he esperat al dia 29 de desembre a realitzar el meu comunicat).

Ara fa 8 anys i mig em vaig incorporar a la família del Girona CH per tirar endavant un projecte esportiu global i ambiciós en el qual s’incloïa els equips de base, l’equip sènior masculí (en aquell moment l’actual OK Plata) i un projecte d’equips femenins. Vaig començar com a com a coordinador esportiu de tot el club i després em vaig involucrar fent d’entrenador, tant d’equips de base com del primer equip masculí.

Tot i que el Girona CH té més de 80 anys d’història consideràvem que era el moment de tornar a posar el club a l’elit del nostre esport. Per això vam posar-nos a treballar colze a colze amb una junta per intentar canviar la dinàmica que hi havia en la base per fer-la més competitiva i alhora tenir continuïtat amb la bona dinàmica dels primers equips masculí i femení. La Junta anterior a la meva arribada ja va aconseguir fites importants amb la secció femenina (aconseguint dos subcampionats d’Europa) i amb la secció masculina pujant de Nacional Catalana a OK Plata).

I molt sincerament, fent un repàs del meu pas pel GIRONA CH, considero que tot allò que ens vam marcar com objectius ho vam aconseguir:

Amb la BASE hem posat el Girona CH a dalt de tot. Quan vaig arribar al club i deia que anava a entrenar al Girona tothom em deia: “vas al Geieg” i jo, “no, no El Girona”. Ara, en canvi, quan parles del Girona CH tothom el coneix perquè ja fa uns anys que pràcticament cada any arriben equips a campionats de Catalunya i també alguns d’Espanya. Estic molt orgullós de poder dir que mentre ocupava la Coordinació i Direcció Esportiva el club ha aconseguit dos campionats de Catalunya, un campionat d’Espanya i un subcampionat de Catalunya i d’Espanya. A més, jugadors i jugadores que quan vaig arribar estaven a escoleta han pogut debutar als primers equips del seu club de sempre (i espero que això continuï essent així).

Referent a la secció FEMENINA es va intentar mantenir la màxima categoria però no va ser possible. Es va baixar de categoria però apostant per les jugadores del club, molt joves, i aquest any s’està veient que va ser una bona decisió.

I pel que fa al primer equip masculí, amb la meva incorporació es va passar en un any d’OK Plata a l’OK LLIGA, categoria que el club hi està competint per vuitena temporada consecutiva (i això no és gens fàcil en un club modest com el Girona). Recordem també que s’ha competit tres vegades a la copa del Rei i tres vegades a la CERS. Es veritat que també hi ha hagut moments difícils ja que jugar dos anys a salvar la categoria en Play-out ha estat molt complicat i ha comportat desgast però sempre vam ser una pinya (staff, jugadors i junta) i per això l’èxit final. I ara deixo l’equip fora del descens directe, dins el Play-out de descens però només a 5 punts de la salvació directe.

Per tant, crec que s’han acomplert moltes de les fites que se’m van marcar en el seu moment i estic molt tranquil i orgullós de la meva feina.

Ara em toca el moment dels agraïments

Primer de tot vull agrair als membres de la Junta que van confiar en mi des del primer moment i que m’ha acompanyat en tot el meu pas pel GIRONA CH (especialment a Marc, Marta, Nuria i Pere); a tots els pares i mares que varen creure en el projecte del Girona CH des del primer dia que vaig arribar; i finalment a tots els entrenadors, jugadors i jugadores que han passat pel Girona CH. Vull fer menció especial a dues persones: el primer en Jaume Llaverola (que us haig de dir d’ell), que va donar el meu nom com a candidat a liderar un nou projecte al Girona C.H. i a més, amb qui hem passat moltes “batalles” dins el club i el primer equip (jo esperava retirar-me amb ell aquí a Girona, però al final l’esport és així); i després al meu “germà” Toni Vilà, que quan em varen trucar per liderar el projecte el vaig trucar, per començar com entrenador amb mi i crec que, a part de fer gran feina, em va ajudar a no perdre el nord en molts moments.

Per últim, només dir, que és molt trista la meva destitució per una Junta que tan sols porta un any al club i que per mi no ha sabut la feina feta durant tot aquest temps. Tots els entrenadors estem exposats a que et puguin destituir en un moment o altre però no m’esperava mai que em passaria d’aquesta forma. El passat dia 26 la junta m’envia un whats a la tarda per tal de reunir-nos l’endemà al matí però, per circumstàncies personals a mi m’era impossible i així els hi vaig dir. El dimarts 27 em vam comunicar la meva destitució per telèfon en una conversa que no va durar més d’un minut i per sorpresa per “circumstàncies esportives”. Molt trist.

Tot i això, el club té molts anys d’història i ha de quedar sempre per damunt de tothom.

Només em queda dir que Ramon Benito és i serà sempre del Girona CH, que espero que el projecte esportiu tingui continuïtat i que la meva destitució serveixi per a que el primer equip del Girona CH mantingui la màxima categoria.

Molta força i moltes gràcies!!!

Ramon Benito