Calafell 2024 ha estat segurament millor que Calafell 2023, i esperem que Calafell 2025 superi o iguali el llistó. Serà complicat, la veritat, mantenir el nivell de partits, tot i que el favorit ha complert. Parafrasejant Lineker, que va dir que el futbol és un esport d’onze contra onze en què sempre guanya Alemanya, la copa és una competició que juguen els vuit millors equips de l’OK Lliga al final de la primera volta i que sempre guanya el Barça. Sempre, sempre, no, però molts cops. De fet, en 80 edicions, 25 amb el format de final a vuit instituït el 1999, els blaugrana han jugat 40 finals, la meitat, i han guanyat 26 títols, que aviat és dit. Amb Pau Bargalló, el millor del món, remenant les cireres, el Barça arribarà dijous als quarts de la lliga europea a la pista de l’Sporting amb la moral pels núvols.

Sense aixecar la copa per culpa del monstre blaugrana, però, hi ha equips que han sortit reforçats de Calafell. El primer és el miraculós Sant Just. La seva gesta passa a l’imaginari col·lectiu de la vila del Baix Llobregat i serà recordada per Nadal de pares a fills. Un debutant a l’OK Lliga que va desafiar la lògica i que va arribar a una final de copa. Primer guanyant l’Alcoi amb un gol de Xavi Crespo en l’últim segon de la pròrroga. I després, el dissabte 9 de març, derrotant el Calafell, l’amfitrió, amb un jugador de 42 anys, Edu Fernández, marcant dos gols. Si fos una pel·lícula, la trobaríem probablement un pèl exagerada. El Calafell jugava la seva primera semifinal de copa en la seva tercera participació. La pressió de l’amfitrió convertida en obligació contra un rival teòricament assequible i la lesió de Miras en el minut 1, li van pesar com una llosa. Sigui com vulgui, Calafell 2024 serà recordada com la copa del Sant Just i això ja no l’hi treu ningú.

El Voltregà ha repetit el reforç vitamínic del curs passat, en què també va tastar i competir molt bé les semifinals contra el Liceo, el gran absent. Dissabte, amb el porter Oriol Codony disfressat de superheroi –l’any passat va ser Miquel Estrada, ara a la banqueta–, va tutejar el Barça, empès per una nombrosa afició que no va parar d’animar. De fet, potser mai abans s’havia vist una copa amb tant de públic. El fet diferencial és que el pavelló Joan Ortoll, que des d’aquesta setmana és un museu magnífic d’hoquei sobre patins i patinatge, s’ha vist ple o pràcticament ple en tots set partits. I això, en aquest esport, val un imperi.