Vam fer una bona copa i ens hauríem merescut arribar a la final com a mínim. Ens ha de servir per veure que hem de pujar una mica el nivell per no dependre d’arbitratges o altres coses que ens puguin influenciar. Vam tenir moltes ocasions i hem de millorar el tema de la definició. No podem crear tantes ocasions i fer tan pocs gols.

Sí. Crec que tothom ho va veure. Van xiular penal quan un gol nostre ja havia entrat i hi ha una agressió de vermella a una jugadora nostra en què no hi ha ni targeta. Són detalls que ens van perjudicar clarament i no m’excuso en l’arbitratge, perquè nosaltres vam fer un gran partit, però ens va faltar un gol més.

Tothom ens ha donat per mortes en diverses ocasions. Ja en la fase de grups, quan quedava un partit o dos, ens hi començaven a donar. I quan vam perdre a casa contra el Gijón en l’anada dels quarts, també. Em recorda, salvant totes les distàncies, aquell any que el Madrid va guanyar la copa d’Europa amb moltes remuntades. Si volem el títol, hem de guanyar tothom. Però no vaig entendre que dos equips de la final a quatre de l’any passat, el Benfica i nosaltres, fóssim en el mateix grup.

Hem de millorar de cara a gol i estar molt concentrades en clau defensiva contra un dels millors rivals que podem tenir.

Es podria dir així, però això tampoc significa que el que guanyi la semifinal hagi de ser necessàriament campió. Som dos equips que abans de sortir el calendari érem considerats favorits al títol.

Aquesta setmana hem donat prioritat al descans per sobre de l’entrenament.

No entenc que una setmana es jugui la copa i la següent tinguem la final a quatre. Se n’ha de parlar quan s’acabi la temporada, tot i que ara el que importa és centrar-se en el partit de dissabte.

No serveixen de res. El Palau està en un gran estat de forma i ha guanyat la copa. La meva gran preocupació, però, som nosaltres. Si fem el partit que vam fer contra el Telecable, tindrem números de guanyar i, si ens falta alguna cosa, patirem.