És evident que en clau mental haver guanyat la copa ens allibera. I és important que tinguem clar que serà duríssim. Estem jugant francament bé, estem treballant molt bé i ens hem tret pedres de la motxilla. Quan vas jugant i vas perdent, per molt que diguis a les jugadores que tranquil·les, que ja guanyarem, doncs costa. Guanyar de la manera com vam guanyar fa que aquest fantasma hagi desaparegut. Estic molt content de l’actitud de l’equip. Els entrenadors intentem ser més equilibrats. Igual que en la intercontinental vam perdre i vam dir que un penal al pal no podia canviar una sensació, ara que hem guanyat el títol també hem de valorar-ho amb fredor. Òbviament estàs més content o més trist i això et dura un parell de dies, però hem de tirar endavant. Guanyar és molt complicat. Uns dies surt cara i uns altres, creu.

Hauríem preferit guanyar en el temps reglamentari i ho vam intentar de totes les maneres possibles. Però vam arribar als penals, en els quals no teníem gaire encert darrerament. Aquest equip, més enllà de la qualitat innegable que té, té caràcter. No dona mai res per perdut.

És un problema d’aquest model de calendari. Ja fa tres anys que passa. S’hauria de mirar de canviar. Estàs pràcticament fins a l’abril sense jugar-te cap títol, tot i que enguany hi ha hagut la intercontinental així una mica forçada. I, de cop, entre l’abril i el maig, tres títols. Tenim molta il·lusió per la copa d’Europa, però ens arriba en una setmana bàsicament per recuperar.

Li tenim molt de respecte i hem de fer bé les coses per intentar lluitar una altra vegada pel títol. El Vila-sana, juntament amb el Telecable, el Fraga i nosaltres, és un equip molt equilibrat i en els partits que juga es donen resultats molt ajustats.