Uns números de lle­genda

El capità blau­grana va arri­bar al club el 2001, va estar cedit dos anys al Vol­tregà, i va ser el 2003 quan va debu­tar amb la samar­reta del pri­mer equip del Barça. Durant els últims 21 anys, el capità culer s’ha con­ver­tit en el segon juga­dor amb més tem­po­ra­des i el segon juga­dor amb més títols de la història de la secció, i acu­mula infi­ni­tat de gols i assistències com a juga­dor culer.

Pana­dero amb 67 títols i amb la pos­si­bi­lita d’asso­lir 68, és el 5è juga­dor amb més títols de la història del club. Per davant, hi té al seu antic com­pany, Aitor Egur­rola (78) i als juga­dors d’hand­bol David Bar­ru­fet (71), Aitor Ariño (70) i Vic­tor Tomas (69). En una carta de comiat extensa, Pana­dero repassa amb agraïment i emoció part de la seva tra­jectòria.

El mis­satge del comiat

“Hola Culers,

Des del pri­mer dia que vaig entrar al Palau vaig sen­tir que una història espe­cial estava començant.

El 2003, la meva pre­sen­tació com a juga­dor blau­grana va ser un moment únic, vam ini­ciar un camí que mai hagués pen­sat que s’hagués allar­gat fins a dia d’avui. 21 tem­po­ra­des i 67 títols m’han fet gau­dir de valent. Com es podia ima­gi­nar aquell nen que es con­ver­ti­ria en el cinquè juga­dor amb més títols de la his­to­ria del club. La rea­li­tat va superar aquell somni.

Tots els afi­ci­o­nats i en espe­cial Sang Culé em vau fer sen­tir com a casa. Per això vull ser jo qui us comu­ni­qui que la meva etapa com a juga­dor del Barça arriba a la seva fi, ha arri­bat el moment d’empren­dre nous camins, ha sigut una decisió difícil.

El pri­mer any ja vaig com­plir el meu somni d’aixe­car la pri­mera copa d’Europa, al cos­tat de grans juga­dors, que des de petit havien estat els meus refe­rents. Gau­dia/Dis­fru­tava i apre­nia jugant al cos­tat dels que havien estat els meus ídols.

Tinc un record espe­cial dels meus ini­cis, en Maso va ser un pilar fona­men­tal en la meva adap­tació, amb ell vaig viure moments i con­ver­ses que sem­pre recor­daré amb un som­riure.

No tot han sigut victòries, també hi ha hagut moments durs, lesi­ons i der­ro­tes que junts hem superat i que a l’hora et recor­den la gran­desa d’aquest club, on sem­pre m’han aju­dat i donat suport en els moments difícils. Per això vull donar les gràcies als met­ges, staff, tècnics, encar­re­gats de mate­rial... que al llarg d’aquests anys hem coin­ci­dit i m’han aju­dat. Pre­si­dents i junta direc­tiva, gràcies a vosal­tres tot això ha estat pos­si­ble.

Per sort vaig poder tor­nar a aixe­car una altra Copa d’Europa al Palau, i al cos­tat d’un dels amics que el hoquei m’ha rega­lat, en Marc Torra. Encara avui com­par­tim moments, vacan­ces i con­ver­ses però ara ja jun­ta­ment amb les nos­tres famílies.

L’hoquei m’ho ha donat tot, poder dedi­car-me al que més m’agrada, el que millor sé fer, m’ha cons­truït com a juga­dor i com a per­sona. Durant aquests anys he creat la meva família, m’he for­mat i he pogut com­plir els meus som­nis. La veri­tat és que he sigut molt feliç durant tots aquests anys.

Poder viat­jar a Argen­tina i gua­nyar la copa Inter­con­ti­nen­tal en aquell estadi va ser una experiència increïble, jugar en aquell pavelló ple de gent, feia posar la pell de gallina. Són moments que em que­da­ran gra­vats a la memòria.

Un gran com­pany que ha for­mat part de tot aquest camí, ha estat en Pulpo. Gran capità i gran per­sona, la seva reti­rada va ser un moment difícil, sem­pre sen­tiré una gran admi­ració per a ell.

L’aixe­cada de la pri­mera copa com a capità em va fer sen­tir un gran orgull i satis­facció, por­tar el braçalet del barça és una gran honor per mi, fer-ho jun­ta­ment amb els com­panys i, sobre­tot, els meus fills em va fer sen­tir molt feliç.

Podria ano­me­nar molts com­panys al llarg de la meva car­rera, però vol­dria fer espe­cial menció a en Ser­gio Fernández, qui ha sigut un gran suport al llarg de tots aquests anys, com­pany de mil bata­lles. O en Xavi Bar­roso, amic i con­fi­dent en aquesta última etapa que en moments no ha estat fàcil.

Tot aquest somni no hau­ria estat pos­si­ble sense el suport incon­di­ci­o­nal de la meva família. Els meus pares, ells sem­pre han cre­gut en mi, m’han acom­pa­nyat i m’han aju­dat. Per últim, a la meva dona amb qui també hem fet gran equip: tenint els nos­tres fills i cre­ant la nos­tra vida junts. Tot el què he acon­se­guit no hagués tin­gut sen­tit, ni em faria tant feliç si no ho pogués com­par­tir amb vosal­tres.

Culers, marxo con­tent i satis­fet, em sento afor­tu­nat de for­mar part de la història d’aquest club. Sem­pre he inten­tat ser un juga­dor d’equip, entre­gat...ho he donat tot per aquest escut i així espero que se’m recordi. Sense l’esforç i el sacri­fici no hau­ria arri­bat fins aquí.

I em sento agraït i orgullós de con­ti­nuar el meu vin­cle amb el Barça des d’una altra posició, sem­pre defen­sant el colors que tant m’han donat.

Gràcies a tots i visca el Barça!”