L’exjugador d’hoquei sobre patins Pere Ferrer i Puig, un històric del Patí Vilanova, va morir dimecres a Badalona als 65 anys. Ahir a la tarda es va fer una emotiva cerimònia de comiat a l’església de Sant Antoni de Vilanova i la Geltrú. 

Ferrer, un clàssic davanter golejador, va ser el tercer d’una nissaga de cinc germans tots jugadors del club vilanoví. Va ser un dels integrants del llegendari equip que va jugar la final de la copa d’Europa del 1977 contra l’Sporting de Lisboa, que va ser el campió en un duel a doble volta (6-0 i 3-6). En aquella temporada encara era un juvenil, però malgrat tot era un dels jugadors més destacats. En l’equip, dirigit per Siscu Prats, també hi altres noms de referència del club, com Trullols, Ventura, Edo, Barrio i Pont. 

Posteriorment, ja consolidat en el primer equip, va ser un dels jugadors clau en l’ascens a la divisió d’honor el 1982 i un davanter determinant durant tota la dècada. Va arribar a ser internacional júnior. 

Un cop retirat va escriure durant uns anys les cròniques del seu equip per a L’Esportiu i va col·laborar amb Canal Blau. Amb tot, es va deslligar de l’activitat diària de l’esport. Al cap d’uns anys es va traslladar a viure a Badalona.

El germà gran de la família, Juanjo Ferrer, va arribar a ser campió del món amb la selecció espanyola. En Lluís, que també va arribar al primer equip, va ser entrenador, ara és directiu responsable de l’hoquei sobre patins de la federació espanyola i va ser vicepresident de l’europea. El quart i el cinquè germans, en Manel i l’Àlex, també van ser jugadors reconeguts. Aquest darrer va ser internacional júnior i va jugar en grans equips de la lliga, com el Reus, el Piera i el Noia, abans de tornar al club on es va formar. L’única germana de la família, Dolors Ferrer, va estar vinculada un temps al món del patinatge.