El Reus Depor­tiu Vir­gi­nias ha der­ro­tat el Pons Lleida per 4-5 al Joan Ortoll de Cala­fell amb Martí Casas des­co­mu­nal –5 gols i MVP de la final–i ha aixe­cat la vui­tena copa de la seva història en una final d’alt vol­tatge. L’equip del Baix Camp no gua­nyava el títol des de Llo­ret 2006 amb un gol de Jordi Gar­cia, que repe­teix l’èxit ara d’entre­na­dor coman­dant un bloc homo­geni que s’ha reve­lat a les lesi­ons. El Lleida, el Llista de tota la vida, s’hi ha dei­xat la pell i ha estat a punt de forçar la pròrroga impul­sat pel por­tuguès Nuno Paiva (3), tot i que per­dia per 2-5 en el segon temps.

Badia ha avi­sat de seguida amb un tir al pal, Sal­vat ha res­post pel Reus sol davant de Zapa­ter, que ha resolt, i Nuno Paiva ha avançat el Lleida tot just en el minut 2 sor­pre­nent Ballart en la típica acció per dar­rera de la por­te­ria (1-0). Tot i els inter­can­vis de cops, el Lleida estava més ferm al dar­rera i donava més sen­sació de perill al davant. Martí Casas ha empa­tat (1-1 en el 13’) en una acció dins del qua­dre en què Oruste, per­se­ve­rant, ha llui­tat per tro­bar una bona posició fins que el rebuig a anat a petar al mares­menc, altre cop beneït pels deus com en la semi­fi­nal davant del Liceo. Un reforç vitamínic per al con­junt de Jordi Gar­cia, que feia mans i mànigues amb una rotació més limi­tada tot i l’entrada de Fer­ran Giménez, que s’havia per­dut el par­tit de dis­sabte. Edu Amat tam­poc no ha pogut dis­po­sar en tota la copa del seu gole­ja­dor Nico Ojeda.

La copa de Martí Casas, fent un reduc­ci­o­nisme segu­ra­ment injust, no s’ha aca­bat aquí. En 30 segons ha incen­diat el par­tit amb dos gols més en dos trets en què ha tro­bat el forat (1-3 en el 18’). El Lleida ha pro­vat de reac­ci­o­nar però el tret exte­rior de Paiva s’ha esta­ve­llat al pal.

El Lleida, ni de bon tros, no havia dit la seva última paraula. Fran Tor­res, en una ràpida tran­sició, ha rear­mat moral­ment el seu equip (2-3 en el 21’). Casas no en tenia prou i a 25 segons del des­cans ha engal­tat al segon pal el 2-4 un ser­vei per­fecte d’Oruste. Un pòquer en 25 minuts desprès del que havia sig­nat el dia abans en un esce­nari que coneix com el men­ja­dor de casa seva perquè hi havia tri­om­fat ple­na­ment com a juga­dor del Par­lem Cala­fell.

Sal­vat ha enviat la bola al pal en els pri­mers segons de la segona part. El Lleida ha fet perill però una blava a Miguélez ha des­en­ca­de­nat el repòquer de Casas en la falta directa (2-5 en el 31’).

Paiva ha man­tin­gut viu al Lleida a 14:43 del final mar­cant el rebuig d’un penal (3-5). El Lleida hi ha posat tota la fe del món però el Reus s’ha defen­sat amb ordre i sense fal­tes. Ballart, altre cop molt deci­siu, ha tapat les fui­tes. A 4:12 al Lleida li han anul·lat un gol per bola alta i a 2:22 ha tin­gut el premi a la seva per­se­ve­rança amb un gol de Paiva, el seu millor juga­dor (4-5). Martí Casas havia esta­ve­llat la bola al pal en l’acció ante­rior en un patit tren­cat. A 1:48 del final, Darío Giménez ha tin­gut la pròrroga en el seu estic en una falta directa –10a del Reus– però la bola ha fet res­so­nar el pal. El Lleida ha ata­cat sense por­ter en l’últim minut i ha comès la desena a la tanca a 4 segons del final. Marc Julià ha llançat la directa i no l’ha mar­cat però la final ja estava deci­dida.