L’històric juga­dor, entre­na­dor i diri­gent d’hoquei sobre patins Joan Canals i Farrés va morir el pas­sat dime­cres als 76 anys dei­xant una pet­jada ines­bor­ra­ble a Sant Sadurní, on va ser home­nat­jat més d’una vegada. Va ser l’impul­sor de l’hoquei base i l’entre­na­dor del pri­mer equip sènior femení que va tenir el CE Noia el 1983. Va ser pre­si­dent i direc­tiu del club i un dels impul­sors del Tor­neig de l’Amis­tat, un dels més relle­vants de l’hoquei de base a Cata­lu­nya. Fins als 48 anys va viure al cos­tat de l’Ate­neu. Va ser 32 anys direc­tiu i 26 entre­na­dor.

Nas­cut el 5 de setem­bre del 1948, va començar com a por­ter, mal­grat l’opo­sició dels seus pares, abans d’eri­gir-se com entre­na­dor. Va jugar en el Club Espor­tiu Noia, el Sant Josep i la SD Noia de Sant Sadurní. Com a tècnic, va diri­gir l’hoquei patins de base del Noia en dues eta­pes (1971-1986 i 1990-1994) i el pri­mer equip. També va aga­far les reg­nes d’altres con­junts, com l’Igua­lada, el Vila­nova i el Cala­fell, on es va reti­rar quan entre­nava l’equip femení.

A Sant Sadurní, on era tota una ins­ti­tució, se’l conei­xia popu­lar­ment com a “Joan Men­ja­pa­lla”. Segons recor­dava ell mateix, el sobre­nom li venia del seu besavi patern, que tenia una vinya i un ruc. Quan li pre­gun­ta­ven on era l’ase, ell deia, “a la vinya que menja palla.”

Va dei­xar escrit el seu lle­gat i la seva passió per aquest esport en el lli­bre, Una vida de patins, sticks... i molta passió, 48 tem­po­ra­des d’entre­na­dor d’hoquei patins, una obra que inclou també un for­mi­da­ble recull fotogràfic de gai­rebé mig segle d’aquest esport. De fet, és un dels grans col·lec­ci­o­nis­tes de foto­gra­fies i estadísti­ques del país. Va tenir també un paper clau en el fet que Sant Sadurní fos sub­seu d’hoquei durant els Jocs del 1992 ja que en aquells moments era diri­gent del Noia però també mili­tant del PSC.

En una nota publi­cada al web de la Fede­ració Cata­lana de Pati­natge, Bene­dicte Pique, res­pon­sa­ble de la Comissió del Cen­te­nari, ha recor­dat la figura de Canals: “És una gran pèrdua per a l’hoquei patins. Se’n va un gran entu­si­asta del nos­tre esport i un dels millors col·lec­ci­o­nis­tes de fonts direc­tes rela­ci­o­na­des amb la història de l’hoquei patins del nos­tre país. Volíem que fer-lo partícip de la Comissió del Cen­te­nari però malau­ra­da­ment no serà així. El millor home­natge serà recor­dar-lo tal com era: generós, pro­per i apas­si­o­nat. La divul­gació del seu lle­gat gràfic també con­tri­buirà a tenir-lo ben pre­sent.”

En l’àmbit pro­fes­si­o­nal, va tre­ba­llar 41 anys a les caves Codor­niu.