L’històric jugador, entrenador i dirigent d’hoquei sobre patins Joan Canals i Farrés va morir el passat dimecres als 76 anys deixant una petjada inesborrable a Sant Sadurní, on va ser homenatjat més d’una vegada. Va ser l’impulsor de l’hoquei base i l’entrenador del primer equip sènior femení que va tenir el CE Noia el 1983. Va ser president i directiu del club i un dels impulsors del Torneig de l’Amistat, un dels més rellevants de l’hoquei de base a Catalunya. Fins als 48 anys va viure al costat de l’Ateneu. Va ser 32 anys directiu i 26 entrenador.

Nascut el 5 de setembre del 1948, va començar com a porter, malgrat l’oposició dels seus pares, abans d’erigir-se com entrenador. Va jugar en el Club Esportiu Noia, el Sant Josep i la SD Noia de Sant Sadurní. Com a tècnic, va dirigir l’hoquei patins de base del Noia en dues etapes (1971-1986 i 1990-1994) i el primer equip. També va agafar les regnes d’altres conjunts, com l’Igualada, el Vilanova i el Calafell, on es va retirar quan entrenava l’equip femení.

A Sant Sadurní, on era tota una institució, se’l coneixia popularment com a “Joan Menjapalla”. Segons recordava ell mateix, el sobrenom li venia del seu besavi patern, que tenia una vinya i un ruc. Quan li preguntaven on era l’ase, ell deia, “a la vinya que menja palla.”

Va deixar escrit el seu llegat i la seva passió per aquest esport en el llibre, Una vida de patins, sticks... i molta passió, 48 temporades d’entrenador d’hoquei patins, una obra que inclou també un formidable recull fotogràfic de gairebé mig segle d’aquest esport. De fet, és un dels grans col·leccionistes de fotografies i estadístiques del país. Va tenir també un paper clau en el fet que Sant Sadurní fos subseu d’hoquei durant els Jocs del 1992 ja que en aquells moments era dirigent del Noia però també militant del PSC.

En una nota publicada al web de la Federació Catalana de Patinatge, Benedicte Pique, responsable de la Comissió del Centenari, ha recordat la figura de Canals: “És una gran pèrdua per a l’hoquei patins. Se’n va un gran entusiasta del nostre esport i un dels millors col·leccionistes de fonts directes relacionades amb la història de l’hoquei patins del nostre país. Volíem que fer-lo partícip de la Comissió del Centenari però malauradament no serà així. El millor homenatge serà recordar-lo tal com era: generós, proper i apassionat. La divulgació del seu llegat gràfic també contribuirà a tenir-lo ben present.”

En l’àmbit professional, va treballar 41 anys a les caves Codorniu.