Andi Colaianni
tècnic del generali palau
“Teníem els partits molt ben preparats”
“Encara no ho he acabat de digerir en un any difícil”
“Ens ha faltat regularitat i l’anunci de jugadores i el meu hi han influït”
El tècnic Andi Colaianni (Buenos Aires, 1984) va obtenir diumenge amb el Generali Palau el seu títol de més alta volada, la lliga europea, la tercera del club vallesà, que va rendibilitzar el factor pista i va derrotar per 5-2 el Benfica en les semifinals i el Telecable per 1-0 en la final i va desfermar l’eufòria d’un poble, Palau-solità i Plegamans, que viu l’hoquei sobre patins amb molta intensitat des de la creació del club el 1975. Colaianni ha mostrat la seva professionalitat tot i saber des del març que no continuarà el curs vinent a l’entitat per decisió de la directiva. El 2019 va aterrar a Galícia provinent del Club Ciudad de Buenos Aires i ha passat pel Cerdanyola, amb el qual va guanyar la copa Generalitat, i per la base de l’Igualada, una de les més potents del país.
Ja ha digerit la consecució de la lliga europea?
Crec que encara no del tot. Estàs tan concentrat en la feina i que tot vagi bé i tal com havies planificat que no acabes de tenir la dimensió del que s’ha aconseguit i de la importància que té.
Quins han estat els secrets del Generali Palau per guanyar el títol?
Vam preparar molt bé els partits des de l’staff i les jugadores, que són molt experimentades i ho van saber executar perfectament. Sabíem quina era la manera d’atacar i fer mal als rivals i com ens intentarien fer mal ells. La veritat és que estava molt tranquil perquè ho havíem treballat molt bé i en la final vam tenir moltes oportunitats, amb dues faltes directes i dos power plays, i no en vam concedir gaires. Un parell de gols més haurien reflectit la nostra vocació atacant. Vam jugar amb molt d’ordre en tot moment.
El públic fidel del poble també hi deu haver tingut un paper decisiu...
Sí, és un altre dels secrets. Sempre és un avantatge jugar a casa amb una afició entregada. En alguns casos també podria haver representat una pressió afegida, però les meves jugadores n’han sabut extreure la part positiva i ho han aprofitat i les veteranes han guiat les més joves en un club en què hi ha un planter amb molt de futur. També hi ha ajudat el fet que moltes d’elles havien viscut abans una situació similar.
Ha canviat molt l’hoquei sobre patins femení en els últims anys? Aquest curs han guanyat tres partits per 1-0 a Europa i es fan un tip d’atacar.
Molt, i encara canviarà més. Es fa un joc més ordenat i les jugadores cada vegada són millors i el físic té un paper important. Sense una rotació de vuit jugadores és molt complicat perquè el ritme s’ha apujat molt i es juga amb més intensitat, tot i que la quantitat de recursos humans sempre va també en funció de la rotació de l’equip rival.
L’OK Lliga, amb els dos darrers mals resultats, una derrota i un empat, està prou complicada. A més, el Fraga, un dels equips que estan al davant, té molt bon calendari perquè en les jornades que falten no s’enfronta a cap dels altres implicats en la lluita pel títol.
Ens ha faltat regularitat i crec que la situació que hem viscut, amb l’anunci per part de la directiva de la meva marxa a final de curs i de les dues jugadores oficialitzades que també deixaven l’entitat a final de temporada, ha afectat el grup i ha estat difícil de gestionar. Des del punt de vista personal he d’admetre que ho vaig passar malament quan em van dir que no seguiria.
Hi ha hagut algun acostament de la directiva perquè continuï ara que han guanyat el títol?
No. Cap. Tot igual.
En els darrers anys s’han produït situacions similars, amb tècnics campions d’Europa que no han continuat. Van ser destituïts Enrico Mariotti, al Reus el 2017, i Ramon Peralta, campió en el Telecable el 2023.
Són coses que passen, però em fa la impressió que en l’hoquei sobre patins femení poden passar més perquè hi ha molts canvis de tècnics i no s’aposta per projectes a més llarg termini.
Quan es parla d’Argentina es redueix a les zones de San Juan i Mendoza.
De Buenos Aires hem sortit tècnics com Diego Mir, que és del meu club, o Alejandro Domínguez i Carlos Gil.
Vostè ha treballat molt amb la base.
L’any passat amb l’Igualada masculí júnior vam ser campions de Catalunya i vam perdre la final del campionat d’Espanya contra el Barça en els penals. Són resultats que també valoro i són especials.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.