Una revetlla inoblidable
El 23 de juny del 1989, el Noia va aixecar a l’Ateneu contra l’Sporting la copa d’Europa amb un equip mític dirigit per Siscu Prats
Els Torner, Rovira, Hom, Barceló, Canalda, Baldrís, Cid, Riera, Queralt i Rifé, artífexs
El 23 de juny de 1989 el Noia Freixenet va escriure la seva pàgina més gloriosa i va guanyar al llavors encara jove Ateneu Agrícola de Sant Sadurní la copa d’Europa, un èxit únic en la història del club. L’equip dirigit pel mític Siscu Prats havia guanyat la lliga –l’única també del seu palmarès–i la Recopa el curs anterior i liderat a la pista per la saviesa del fi estilista torderenc Josep Enric Torner va consumar un triomf sonat en la final a doble partit contra l’Sporting, resolta per 10-5. Un majestuós 4-7 a Portugal va encarrilar l’eliminatòria i Sant Sadurní va ser testimoni de la rúbrica de l’èxit amb un 3-1 que va fer embogir l’afició en una nit màgica de coca i, evidentment, cava. L’Sporting havia estat, la temporada 1976/77, el primer club portuguès a alçar la copa d’Europa, però el Noia el va estripar i va completar una trajectòria perfecta en la qual va eliminar el Liceo per un global escandalós de 18-4. En la semifinal, va fer fora el Novara. El triomf a casa per 5-4 va fer bo l’empat (4-4) segellat a fora. Immaculat, no va perdre cap partit, amb 37 gols a favor i 17 en contra. Espectacular. Era una època en què l’hoquei es vivia amb més intensitat que ara a Catalunya, tot i que el Noia Freixenet actual ha reenganxat l’afició amb qualitat i l’ADN combatiu inherent al club, com es va demostrar quan va omplir de goma gom l’Ateneu en la final de l’OK Lliga del curs passat contra el Barça. Ara, el grup que entrena Carlos Cortijo vol rememorar aquest cap de setmana a Matosinhos el gran èxit en una final a quatre de tall modern en què intentarà una proesa.
Sigui com vulgui, el repàs de la història indica que els herois de l’època també van guanyar aquell mateix curs la supercopa d’Europa contra el Roller Monza tancant dos cursos de somni. Un dels secrets de l’èxit va ser mantenir el bloc que havia guanyat la lliga i la Recopa. Els germans Torner –Josep Enric i Joan–Hom, el capità Carles Puig, el porter Emili Baldrís, el golejador Toni Rovira i Manel Barceló van seguir. Les incorporacions també van ser importants, amb el porter Ramon Canalda (Voltregà) de titular. Es van afegir al grup Cid (Shum) i Riera (Horta). Completaven la plantilla els joves Queralt i Rifé.
Siscu Prats, tot un personatge
El vendrellenc Siscu Prats és un heroi a Sant Sadurní. La lliga, la recopa, la copa d’Europa i la supercopa d’Europa avalen el seu treball. El seu caràcter singular, carregat de supersticions, el feien un entrenador diferent que sovint tenia la capacitat de descarregar de pressió els seus jugadors i convertir-se en el focus d’atenció. Més enllà de les excentricitats –el jersei groc que duia perquè li donava sort, tocar la tanca amb el peu mentre alliçonava els jugadors o tocar-los l’esquena abans d’un entrenament–, va ser un tècnic de prestigi, un avançat a la seva època i probablement el primer gran entrenador mediàtic de l’hoquei. Un home singular que reivindica haver pujat jugadors com Pedro Gil, Marc Gual i Toni Sànchez, i els fitxatges d’Eduard Polan i Gaby Cairo que va acumular més de 30 anys en equips catalans.
